Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
zona de cisalla
Geologia
Franja llarga i estreta de roques intensament deformades, situada entre dos blocs indeformats de roca, produïda quan aquests es mogueren relativament l’un respecte de l’altre.
Aquestes estructures es produeixen en profunditat, per sota d’uns 15 km dins l’escorça terrestre, i representen àrees de desplaçament dúctil anàlogues a falles, però sense plans de fractura Hi ha una gradació entre una zona de falla i una zona de cisalla, amb estadis intermedis en què aquestes apareixen fracturades La variació d’esforç a les zones de cisalla pot ésser estudiada examinant la textura de roques prèviament indeformades, especialment de roques plutòniques Els elements estructurals de les roques formen inicialment 45° amb l’orientació de la franja i es corben fins a ésser…
Inge Lehmann
Geologia
Geofísica danesa.
Estudià a les universitats de Copenhaguen i Cambridge i es doctorà en matemàtiques 1920 i en geodèsia 1928 Centrà les seves recerques en la sismologia, camp en el qual s’inicià el 1925 participant en l’establiment d’una xarxa d’estacions sismològiques a Dinamarca i a Grenlàndia De 1929 a 1953 fou directora del departament de sismologia del Reial Institut de Geodèsia que presidí en 1941-44 El 1936 feu la seva contribució més important amb la publicació d’un article en el qual a partir d’anàlisis sismogràfics proposà que l’estructura del nucli de la Terra consta de dues grans zones, el nucli…
William Maurice Ewing
Geologia
Geofísic nord-americà.
Fou professor de geologia a la Universitat de Columbia Nova York de 1944 a 1974 i director de l’observatori geològic Lamont-Doherty associat a aquesta universitat de 1949 a 1974 Estudià sobretot els moviments sísmics en l’escorça terrestre i en el mantell superior oceànic, i postulà la relació entre les falles de les serralades centrals transoceàniques amb els terratrèmols, que es propagarien arreu del globus terraqüi amb caràcter episòdic Féu també recerca sobre sediments marins, acústica submarina i el 1939 feu les primeres fotografies dels fons abissals Publicà, entre altres, Elastic Waves…
Ramon Cabré i Roigé
Geologia
Jesuïta i sismòleg.
Llicenciat 1953 i doctorat 1969 en ciències físiques a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en sismologia a Estrasburg Es traslladà a Bolívia el 1959, on fou subdirector 1959-64 i director 1964-93 de l’Observatori Sismològic San Calixto de La Paz El 1966, a petició de la UNESCO, participà en la fundació del Centro Regional de Sismología para América del Sur CERESIS Fou també membre de diverses organitzacions internacionals i escriví tractats de sismologia
James Hutton
Geologia
Geòleg i naturalista escocès.
Es doctorà en medicina a Leiden 1749, però s’establí a Berwickshire el 1754 per a dedicar-se a la gestió de la seva pròpia granja El 1768 marxà a Edimburg, on els seus estudis feren que hom el consideri actualment un dels pares de la geologia Defensà la teoria del plutonisme , la qual assegurava que les roques eren el producte solidificat del magma interior de la Terra L’any 1785 publicà Theory of the Earth , on introduí el concepte que dècades després Charles Lyell anomenà uniformitarisme , que consisteix en què la història de la Terra pot ser interpretada a partir dels processos bàsics…
Hendrik J. Zwart
Geologia
Geòleg neerlandès.
Estudià geologia a la Universitat de Leiden, on es llicencià el 1947, i es doctorà el 1950 en les especialitats de petrologia i paleontologia Sota la direcció de LU de Sitter realitzà una tesi doctoral sobre la geologia del massís de Saint-Barthélemy al Pirineu francès, presentada a la Universitat de Leiden el 1954 Fou professor a les universitats holandeses de Leiden 1970-79 i Utrecht 1979-88 Destaca la seva contribució al coneixement de la geologia de l’hercinià dels Pirineus, continuació dels treballs iniciats per LU de Sitter i que se centrà en l’estudi dels terrenys metamòrfics Dels seus…
Esmeralda Caus Gracia
Geologia
Geòloga.
Es llicencià en ciències geològiques el 1970 per la Universitat de Barcelona Obtingué el doctorat de tercer cicle per la Universitat de Dijon França el 1972, i es doctorà en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973 És professora de paleontologia a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1972 Ha treballat principalment en la morfologia, l’estructura i la repartició en l’espai i el temps de macroforaminífers del Cretaci i Terciari inferior, i la seva aplicació a la datació i caracterització paleoambiental dels sediments que els contenen Els treballs han estat fets…
Jordi Carreras i Planells
Geologia
Geòleg.
Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…
L.U. De Sitter
Geologia
Geòleg neerlandès.
Format a la Universitat de Leiden Holanda, on posteriorment fou professor 1948-68, treballà com a geòleg per a la Royal Dutch Shell a Borneo, Java i Veneçuela El 1956 publicà Structural Geology Entre la dècada del 1940 i el 1964 féu treballs de cartografia geològica als massissos paleozoics del Pirineu Central amb estudiants de la Universitat de Leiden Se centrà en l’estructura dels sediments paleozoics de baix grau metamòrfic, i aplicà els conceptes de supraestructura i infraestructura a l’Hercinià dels Pirineus
xerorendzina
Geologia
Rendzina formada en regions àrides, molt rica en calcària, de color gris cendrós i d’estructura solta i pulverulenta.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina