Resultats de la cerca

Aquesta teoria semblava que podia basar-se en el gradient geotèrmic augment d’1ºC de la temperatura cada 30 m en l’interior de l’escorça terrestre tanmateix, aquest augment no és constant, sinó que s’estabilitza i, a més, depèn dels materials que formen una regió determinada Actualment aquesta teoria ha estat abandonada en virtut de les dades obtingudes en les recerques sobre l’escorça terrestre

És equivalent al Westfalià superior C i D de l’Europa central

Estudià geologia a la Universitat de Leiden, on es llicencià el 1947, i es doctorà el 1950 en les especialitats de petrologia i paleontologia Sota la direcció de LU de Sitter realitzà una tesi doctoral sobre la geologia del massís de Saint-Barthélemy al Pirineu francès, presentada a la Universitat de Leiden el 1954 Fou professor a les universitats holandeses de Leiden 1970-79 i Utrecht 1979-88 Destaca la seva contribució al coneixement de la geologia de l’hercinià dels Pirineus, continuació dels treballs iniciats per LU de Sitter i que se centrà en l’estudi dels terrenys metamòrfics Dels seus…

Té forma de petita depressió envoltada per una muralla circular de material piroclàstic En certes ocasions, la depressió central és ocupada per una massa d’aigua estagnant, com s’esdevé al morfotip de l’Eifel, a Alemanya

Es troben vestigis d’aquesta orogènia al massís Armoricà, on el plegament fou acompanyat per un metamorfisme de grau variable i per intrusions granítiques Segons alguns autors francesos i espanyols, el Cadomià també afectà alguns materials precambrians del Massís Central francès i del Massís Ibèric El Cadomià és correlacionat amb l’Avalonià de l’est dels Apalatxes i amb el Panafricà d’Aràbia i del nord i l’est d’Àfrica

S'estén per sota els 2 900 km i representa el 16% del volum i el 32% de la massa terrestre La seva densitat és de 9,8 sota la discontinuïtat de Gutenberg i de 13,6 al centre de la Terra Les ones primàries P o longitudinals experimenten en penetrar el nucli extern un descens brusc de la velocitat i les ones secundàries S o transversals no s’hi propaguen, la qual cosa suggereix un nucli extern essencialment fluid A 5 100 km una discontinuïtat sísmica feble separa el nucli extern d’un nucli intern sòlid Per analogia amb els siderits, inicialment hom suposà el nucli compost de ferro amb un 6% de…

Comprèn els estatges autunià i saxonià dels autors francesos i els estatges asselià, sakmarià, artinskià i kungurià de la plataforma russa

Catedràtic de l’institut de Manresa Treballà sobre la geologia de la Depressió Central catalana, i s’especialitzà en hidrologia Doctorat amb la tesi El régimen de los ríos peninsulares 1948, collaborà en la part hidrogràfica i climatològica de la Geografía de España y Portugal , dirigida per Terán 1954 i de la Geografia de Catalunya, dirigida per Solé i Sabarís 1958 Treballà en el mapa geològic d’Espanya a escala 150 000