Resultats de la cerca

Llicenciat i doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid El 1911 passà a encarregar-se de la càtedra de geografia física i geologia dinàmica de la Universitat de Barcelona El 1942 es traslladà a Madrid, d’on fou vicerector i degà Fou director del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1956-61 Ocupà la plaça de conservador de petrografia del Museu Martorell i la de director de l’Institut Geològic de la Diputació de Barcelona, on treballà en la confecció dels mapes geològics a escala 150 000 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i fundador i director de l’Instituto…

Aquestes esquerdes s’encreuen entre si i divideixen la superfície del terreny en polígons irregulars que poden mesurar des de pocs millímetres fins a un metre de diàmetre Quan es troben fossilitzades en dipòsits antics s’empren com a indicadors ambientals i de polaritat dels estrats

Estudià a Barcelona el 1925 es doctorà en ciències naturals Fou ajudant de MSan Miguel a la Universitat de Barcelona, i collaborà sovint amb ell El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb LDuparc Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional 1926 El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica , i el 1928, Estudio petrográfico de los alrededores de Toledo premi Agell 1926 Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1930, i fou collaborador, i més tard director, del Museu…

Professora de la Universitat de Barcelona des del 1965, on es doctorà 1971, posteriorment passà a la Universitat d’Oviedo, on fou professora 1972 i, des del 1994, catedràtica de Petrologia i Geoquímica Especialista internacional en petrologia de la pedra ornamental i d’edificació, el seu principal camp d’estudi fou l’alteració i restauració de la pedra de monuments històrics Juntament amb el seu marit, Modest Montoto San Miguel Barcelona, 1939, també professor de la Universitat d’Oviedo, collaborà amb diversos instituts de recerca europeus i en la restauració d’edificis com les catedrals d’…

Excursionista, alpinista el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca i espeleòleg animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36, es llicencià en ciències naturals a Barcelona 1932, sota el mestratge de JMarcet i Riba, MSan Miguel de la Càmara, FPardillo i LSolé i Sabarís publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 150 000 En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats…

Fill de Felip Solé, que representà les terres de Lleida en la ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya 1932-34 Lluís Solé estudià ciències naturals a Barcelona i fou decantat cap a la geologia per San Miguel de la Cámara Es beneficià també del mestratge del geòleg aragonès Lucas Mallada i del geògraf Pau Vila, amb qui collaborà científicament prop de mig segle Entre els estrangers, l’influí poderosament l’escola neerlandesa de geologia dels anys trenta, que conegué a fons arran del congrés internacional de Granada on era catedràtic de geologia, dedicat a les Serralades Bètiques, i…

L’observació directa té, en geologia, una gran importància el geòleg ha de destriar les causes i les modalitats dels canvis successius, estimar-ne les conseqüències i, particularment, reconstituir la història de la Terra El mètode de recerca, essencialment, no és experimental, sinó més aviat històric Al laboratori són estudiats alguns fenòmens geològics però cal situar-ne els resultats en la perspectiva geològica tenint en compte una multiplicitat d’interaccions i la llarga història de la Terra Una de les dificultats principals de l’experimentació geològica és la impossibilitat de simular el…