Resultats de la cerca

Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra, i que…

Pot ser intracontinental com el rift de l’Àfrica oriental o oceànic com el rift de la dorsal Atlàntica

Hom ha proposat de substituir-lo pel terme Andalusià Caracteritzat per la dessecació de la Mediterrània, la qual cosa afavorí un intercanvi faunístic entre el continent africà i l’eurasiàtic

Es troben vestigis d’aquesta orogènia al massís Armoricà, on el plegament fou acompanyat per un metamorfisme de grau variable i per intrusions granítiques Segons alguns autors francesos i espanyols, el Cadomià també afectà alguns materials precambrians del Massís Central francès i del Massís Ibèric El Cadomià és correlacionat amb l’Avalonià de l’est dels Apalatxes i amb el Panafricà d’Aràbia i del nord i l’est d’Àfrica

Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són freqüents els sòls…

Gran partidari de la teoria wegeneriana, s’esforçà a fer explícita la gènesi dels relleus alpins dins el marc general de la teoria de la deriva dels continents Així, estudià la tectònica dels Alps Les nappes de recouvrement des Alpes occidentales, 1911 i Sur l’arc des Alpes occidentales , 1916 i la interpretà com a efecte de la compressió d’un geosinclinal mediterrani entre el sòcol d’Euràsia i el sòcol africà que deriva vers el nord-oest En l’obra Tectonique de l’Asie 1922 esbossà una interpretació parallela dels grans relleus alpins asiàtics

L’aparició sobtada d’una gran fractura a l’Àfrica Fractura geològica a Kenya Al continent africà, a l'abril, va aparèixer una gran fractura que s'estén superficialment al llarg de diversos quilòmetres pel sud-oest de Kenya, que va travessar camps, va esquerdar carreteres i va foradar la reserva Masai Mara Aquest tall literal a la superfície de la Terra, d’uns 15 m de profunditat i 20 m d'amplada, es deu a l’existència d’una falla que indica que l’Àfrica està en procés de dividir-se en dues parts Tot i que aquest fet va comportar un gran seguiment mediàtic, cal dir que la fractura…

S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers…

Formulada el 1912 per Alfred Wegener per explicar els moviments orogènics, es basa en l’observació d’una certa coincidència en la línia de costes d’Àfrica i d’Amèrica Aquesta idea elemental fou perfeccionada per Du Toit, que la volgué fonamentar amb dades estratigràfiques L’energia sortia del mateix moviment de rotació de la Terra la inèrcia deixava endarrerits els blocs de sial respecte al sima a partir del Carbonífer Hom pressuposa, doncs, l’existència d’un sol continent en els temps arcaics, la Pangea En suport d’aquesta teoria hom ha adduït també arguments biològics, basats en la…

Poden estar involucrats un conjunt de tres límits convergents fosses oceàniques, tres límits divergents rifts continentals o oceànics —dorsals—, tres límits passius falles transformants, o algunes combinacions entre aquests tipus de límits Un punt triple pot ésser estable, amb la qual cosa roman relativament fix, o inestable, quan la seva posició i configuració varien ràpidament durant el temps geològic Un punt del tipus RRR, per exemple, representa la unió de tres rifts o tres dorsals, com el cas del rift d’Àfrica, el de la mar Roja i el del golf d’Adén, que coincideixen a la regió d’Àfar…