Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
falla
Representació d’una falla
© Fototeca.cat
Geologia
Discontinuïtat o fractura entre dos blocs de roca que s’han desplaçat l’un respecte a l’altre segons una direcció paral·lela a la discontinuïtat o fractura.
En una falla es distingeixen els elements següents el pla de falla , parallelament al qual s’efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós desplaçat cap amunt relativament és anomenat bloc superior , mentre que l’altre és anomenat bloc inferior El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l’un en el bloc superior i l’altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real Les components del…
llit d’estratificació
Geologia
Cadascun de les cares que assenyalen el pas d’un estrat a un altre.
Representa una discontinuïtat en la sedimentació, que es tradueix en una zona més dèbil per on fàcilment se separen els estrats
stress
Geologia
Força per unitat de superfície o esforç aplicat sobre una roca o un altre material.
És una variable tensorial
rèplica
Geologia
Terratrèmol de magnitud variable que es pot produir després d’un altre de més important.
S'origina prop del mateix focus i sovint es repeteix durant alguns dies i, fins i tot, durant alguns mesos, sobretot quan l’hipocentre del terratrèmol principal és poc profund
estratificació
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…
desguassar
Geologia
Desembocar l’aigua d’un riu a la mar, en un llac o en un altre riu.
Hom classifica el desguàs, segons la importància dels corrents concurrents, en afluència afluent o confluència confluent i, segons la forma, en delta o estuari
balança de Sven-Oden
Geologia
Aparell emprat en l’anàlisi mecànica dels sòls, constituït per una balança, un dels plats de la qual resta submergit prop del fons d’un recipient cilíndric on hom tira la mostra del sòl a analitzar dispersada en aigua.
A mesura que les diverses partícules se sedimenten sobre el plat submergit, hom registra els pesos que cal afegir a l’altre per a equilibrar-la
enfonsament
Geologia
Moviment pel qual un material baixa de nivell respecte a un altre, per l’acció de la gravetat.
Mesogea
Geologia
Àrea de sedimentació marina que s’originà durant el Precambrià en fragmentar-se l’única àrea continental existent, anomenada Pangea, que va des dels Pirineus a Indonèsia, passant per l’Àsia central.
Aquesta fragmentació originà dos grans conjunts continentals, un de meridional, el continent de Gondwānā, i l’altre septentrional, el continent Laurasiàtic, entre els quals era situada la Mesogea Durant el Primari i el Secundari fou lloc de sedimentació, i a les seves vores es formaren plegaments de muntanyes
antiforme
Geologia
Dit del plec simple convex cap amunt.
En un antiforme, els flancs convergeixen cap amunt, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a anticlinals com a sinclinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de la dels flancs