Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
gravimetria
Geologia
Part de la geofísica que s’ocupa de la mesura de l’acceleració de la gravetat g (mitjançant, fonamentalment, l’estudi del pèndol i de la caiguda lliure) i de la mesura de les anomalies que aquesta acceleració presenta (mitjançant el gravímetre).
Si la Terra fos homogènia, la gravetat seria igual en tots els punts en no ésser-ho, hom mesura aquestes anomalies, que poden ésser positives o negatives, segons que estiguin per sobre o per sota del valor que teòricament li correspondria
anomalia
Geologia
Variació d’una magnitud geofísica deguda a la distribució irregular de les masses en l’escorça terrestre.
L’anomalia de la gravetat és la diferència entre el valor teòric calculat per a un ellipsoide ideal donat per l’equació de Helmert i el valor mesurat experimentalment Hom considera principalment dues anomalies d’una banda, l' anomalia a l’aire lliure , donada per la diferència entre el valor de la gravetat en el punt del geoide situat a la vertical del punt en què hom fa l’observació valor aquest deduït directament de l’observat en tenir en compte la disminució de la gravetat amb l’altura i el valor teòric que resulta del model del geoide aquesta anomalia dóna compte, doncs, de…
balança d’Eötvös
Física
Geologia
Instrument usat per a determinar les variacions locals del camp gravitatori.
Bàsicament consisteix en un fil del qual penja una tija que té dues masses pesants als extrems Collocat el suport del fil en diverses posicions, hom analitza les corresponents posicions d’equilibri de la tija i en conclou les anomalies locals de la gravetat Segons el disseny de l’aparell, especialment pel que fa a la posició de les masses, hom determina el gradient horitzontal o el gradient vertical del camp masses a la mateixa altura o masses a diferent altura, respectivament
isostàsia

Isostàsia. Flotació de blocs de l’escorça, segons la teoria d’Airy (A) i la de Pratt (B)
© Fototeca.cat
Geologia
Terme que designa la tendència cap a l’equilibri de flotació de l’escorça terrestre sobre el mantell plàstic i que fou introduït per Dutton el 1889.
Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé que més dens…
John Tuzo Wilson
Geologia
Geòleg canadenc.
En 1963-66, juntament amb FJ Vine i DH Matthews, correlacionà les inversions de polaritat a les roques de banda i banda de les dorsals centreoceàniques amb les anomalies del camp magnètic terrestre i a partir d’aquí calculà la velocitat d’expansió del fons oceànic En aquella època proposà el concepte de ploma del mantell per a explicar l’existència de cadenes d’illes volcàniques que no tenien relació amb límits de plaques Professor de geofísica a la Universitat de Toronto 1946-74, fou president de la International Union of Geodesy and Geophysics 1957-60 i de la American…
hipòtesi de Vine-Matthews
Geologia
Hipòtesi que explica la distribució lineal i simètrica de les anomalies magnètiques oceàniques com a resultat de la magnetització romanent del magma injectat a les dorsals centreoceàniques, d’acord amb la polaritat del camp magnètic terrestre en el moment del refredament.
El camp magnètic terrestre ha experimentat una successió d’inversions de polaritat al llarg dels temps geològics, que ha donat lloc a una alternança de magnetitzacions normals o inverses en els basalts oceànics Aquestes alternances han estat registrades en bandes simètriques al voltant de les dorsals, a mesura que es produïa l’expansió dels fons oceànics paleomagnetisme
Geologia 2012
Geologia
La influència dels meteorits i cometes al planeta Terra L'any 2012 es va fer públic el resultat d'un estudi per descobrir les restes de l'impacte d'un cometa o asteroide massiu succeït fa 3000 milions d'anys i que provocà un cràter de 100 km de diàmetre a prop de la zona de Maniitsoq, a Grenlàndia occidental Fins ara l'impacte que era considerat el més antic de la Terra, correspon a un cràter situat a Sud-àfrica i la seva formació datava de fa 2000 milions d'anys L'equip format pel Servei de Prospecció Geològica de Dinamarca i Grenlàndia, la Universitat de Cardiff, l'Institut de Ciència…
Terra

La Terra
© Fototeca.cat-Corel
Astronomia
Geologia
El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…