Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
diapirisme
Geologia
Procés geològic consistent en el flux ascendent d’un material a través d’un altre material o cobertora més dens i fràgil.
És un procés controlat per la presència d’una capa o zona de materials de densitat inferior a la de les roques suprajacents i de plasticitat més elevada El flux pot ésser desencadenat per forces gravitacionals, tectòniques o per combinació d’ambdues Les estructures resultants del diapirisme s’anomenen diapirs Els diapirs salins, deguts a l’elevada plasticitat i baixa densitat de la sal, són uns dels més comuns a l’escorça El diapirisme també és considerat un dels mecanismes efectius de transport magmàtic Els diapirs plutònics es formen quan la força ascendent del magma supera la…
regressió
Geologia
Retracció o contracció de l’àrea coberta pel mar amb relació a les terres emergides.
Aquest fenomen és causat per un aixecament de les àrees continentals epirogènesi o per un descens generalitzat del nivell del mar eustatisme o tots dos alhora També pot ésser produït, a nivell de mar constant, per una progradació o sedimentació molt activa, com la d’un delta Les grans glaciacions esdevingudes durant el Quaternari o Plistocè produïren regressions generalitzades eustàtiques per efecte de l’acumulació de grans masses de glaç sobre els continents Estratigràficament, una regressió roman enregistrada dins la sèrie estratigràfica per un canvi vertical ascendent de…
ona

Propagació d’ones circulars transversals en la superfície d’un líquid (dalt) i gràfic d’una ona sinusoïdal (baix)
© Fototeca.cat
Geografia
Geologia
Moviment oscil·latori de les aigües de la mar en sentit ascendent i descendent.
Les partícules d’aigua tenen un moviment ellíptic o circular, però realment resten en el mateix lloc Ara bé, si la profunditat disminueix notablement, en el cas de les ones més properes a la costa, existeix llavors una veritable deformació del moviment oscillatori i l’aigua de les ones es llança literalment cap al litoral En una ona hom distingeix la cresta , o part més alta, i el si o part més baixa, la longitud d’ona o distància entre dues crestes, l' altura , desnivellació entre la part convexa i la còncava, la velocitat de propagació i la relació entre altura i longitud d’ona Hi ha les…
bradisisme
Geologia
Moviment ascendent o descendent del sòl en una àrea determinada de la superfície terrestre.
Els bradisismes són observables, especialment, en les àrees costaneres, on la superfície del mar forneix un nivell de referència
stoping
Geologia
Mecanisme de transport i emplaçament de magmes a l’escorça terrestre, caracteritzat per l’efecte esmicolador de roques encaixants produït pel magma ascendent.
Un cop trossejades, les roques encaixants s’enfonsen dins el magma a causa de la seva major densitat, i obren espai per a la successiva ascensió de magma cap a la superfície El concepte fou proposat per RA Daly el 1903 És considerat un mecanisme de transport magmàtic poc eficaç, ja que la incorporació de xenòlits al magma contribueix al seu ràpid refredament i obstrucció del conducte d’ascensió S’accepta com a procés operant en nivells relativament superficials a l’escorça L’esfondrament de caldera, característic dels complexos anulars, constitueix un tipus particular de magmatic stoping ,…
punt calent
Geologia
Hipotètica zona de formació de magma, situada a la base del mantell, a partir de la qual la matèria fosa puja per una columna ascendent i apareix a la litosfera en forma de volcans.
Hom els suposa immòbils i, atès que les plaques oceàniques es desplacen, hom pot observar alineacions de volcans produïts per un únic punt calent p ex, a les Hawaii
Cretaci
Geologia
Darrer període i sistema de l’era Secundària situat per sobre del Juràssic i per sota del Paleocè (era Terciària).
El nom ve de la creta , material abundant en aquest període Sembla que s’inicià fa uns 140 milions d’anys i que en durà uns 79 milions Fou una època d’una gran intensitat orogènica, en especial en el continent americà, i l’activitat magmàtica fou molt extensa els Pirineus, els Balcans, els Andes, l’Amèrica del Nord grans batòlits, el Dècan colades basàltiques que assoliren 300000 m 2 de superfície i 7000000 m 3 de volum total S'aixecaren els Alps de sota de la mar de Tetis i, vers l’est, els Carpats i les serralades de l’Himàlaia El clima no presentava grans diferències amb el…
conòlit
Geologia
Massa de roques intrusives, de forma irregular, la qual, a diferència d’un batòlit, no presenta un contacte ben definit sinó imbricat amb les roques encaixants, les quals apareixen trencades i replegades per la pressió del magma ascendent.
amfipercolatiu | amfipercolativa
Geologia
En el sistema tipològic de Pallmann, dit de la classe de sòls definida perquè la percolació és ascendent durant una època de l’any, i descendent durant una altra, de manera que, o bé no hi ha ni acumulació ni lixiviació, o bé es produeix ascens d’uns materials i lixiviació d’uns altres.
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…