Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
aridisol
Geologia
Sòl de zones àrides o bé salines, amb horitzons edafogenètics.
És un dels deu ordres de sòls definits pel sistema de classificació nord-americà Soil Taxonomy System
paleosol
Geologia
Sòl antic, desenvolupat durant un moment qualsevol de la història geològica i que s’ha conservat fins avui, bé com a sòl relicte o no enterrat, o bé com a sòl fòssil sota sediments i sèries estratigràfiques.
Els paleosols poden ésser subaeris o subaquàtics Els paleosols estudiats per la paleopedologia assenyalen un moment històric d’installació de la vida, especialment la vegetal, sota condicions paleoclimàtiques i paleoambientals, les quals poden ésser deduïdes de llur estudi Les superfícies de discordances, de disconformitats i dels paleorelleus solen conservar els paleosols més o menys erosionats Se solen trobar també sepultats sota les laves volcàniques i els mantells de piroclasts sota els sediments eòlics dunes i loess i en els contactes que separen els ciclotemes, ritmes i seqüències…
roca encaixant
Geologia
Formació rocosa en la qual s’ha produït una intrusió de roques ígnies o bé s’hi han introduït mineralitzacions.
sifó
Sortida del sifó de la Fònt de Vauclusa
Pommiebastards (CC BY-SA 2.0)
Geologia
Cavitat natural, totalment inundada d’aigua, típica dels carsts situats a la zona saturada.
Pot tractar-se d’un pou que baixa i després remunta en forma de V, com és el cas de la Fònt de Vauclusa font vauclusiana , o bé de galeries més o menys subhoritzontals, o bé d’una combinació dels dos tipus Aquestes cavitats són explorades pels espeleòlegs subaquàtics Als Països Catalans, el primer grup que s’hi dedicà fou l’ERE del Centre Excursionista de Catalunya, cap als anys cinquanta, i en foren els principals impulsors Subies i Godoy, que moriren a la fou de Bor
deu
Geologia
Aflorament d’aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d’una capa aqüífera amb aquesta superfície, la qual cosa s’esdevé generalment als vessants de les valls i els barrancs i en els flancs dels plecs.
Com a principals causes geològiques intervenen la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, bé que hi ha també causes fisiogràfiques i climàtiques, com l’extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació i el percentatge d’infiltració i la quantitat d’aigua de pluja recollida Segons llur cabal, les deus són constants, variables, intermitents i fins i tot efímeres La composició química de l’aigua és en funció de la natura de les roques que travessa, i la temperatura és funció de la profunditat de la capa…
amfipercolatiu | amfipercolativa
Geologia
En el sistema tipològic de Pallmann, dit de la classe de sòls definida perquè la percolació és ascendent durant una època de l’any, i descendent durant una altra, de manera que, o bé no hi ha ni acumulació ni lixiviació, o bé es produeix ascens d’uns materials i lixiviació d’uns altres.
progradació
Geologia
Creixement lateral d’un estrat o d’una formació sedimentària que tendeix a reblir una àrea més deprimida, fluvial, lacustre o marina; el creixement vertical, en canvi, és nul o gairebé nul.
L’exemple més patent de progradació és la dels deltes i dels cons de dejecció fluvials, bé que també s’observa a les costes i als cons submarins abissals S'oposa a retrogradació
falla de transformació
Geologia
Falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit on una placa litosfèrica passa pel costat d’una altra sense formació ni destrucció de litosfera.
Les falles de transformació són vores passives de placa i posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal, segons la tectònica de plaques
calcificació
Geologia
Saturació del sòl en carbonat de calci que es produeix als horitzons d’acumulació, on substitueix diverses substàncies, o bé es fixa sobre el complex adsorbent.
llacuna estratigràfica
Geologia
Absència de dipòsits corresponents a un cert interval de temps en una sèrie sedimentària.
Aquest fenomen pot ésser explicat per la interrupció de la sedimentació sobre el fons marí, per l’erosió d’aquest fons o bé per l’emersió dels dipòsits En aquest darrer cas, pot produir-se també una discordança