Resultats de la cerca

El coneixement morfològic i estructural dels grans de pollen i de les espores ha avançat molt amb l’ús de la microscòpia electrònica Els caràcters palinològics tenen molt de valor en la taxonomia vegetal moderna La palinologia és molt important també en la geologia del Quaternari Les anàlisis pollíniques de torberes i estrats permeten de datar-los i de conèixer per a cada època els principals tipus de vegetació, en correlació amb el clima També és important l’estudi dels pollens en relació amb l’allèrgia, car són poderosos allèrgens

Estudia els caràcters i el comportament dels elements en les distintes zones del globus, llur distribució quantitativa i llurs combinacions i migracions Iniciada a la darreria del s XIX, la geoquímica fou desenvolupada sobretot a la primeria del s XX sota l’impuls dels nord-americans FWClarke i HSWashington, dels russos VIVernadsky i AEFersman i dels noruecs JHVogt i VMGoldschmidt Tot i que la geoquímica clàssica centrava el seu estudi en el coneixement de la distribució i la concentració dels elements en les roques i els minerals, les darreres orientacions assignen una gran…

Els dipòsits no han d’ésser necessàriament idèntics litològicament i faunísticament, sinó que, al llarg de llur extensió, poden canviar gradualment o bruscament llur composició mineralògica i biològica, segons l’ambient en el qual s’han format Aquests canvis són anomenats canvis de fàcies El concepte de fàcies fou enunciat la primera vegada, el 1838, per Gressly, el qual s’oposà a les doctrines anteriors —com la d’Abraham Gottlob Werner, segons la qual en cada estrat persisteix, al llarg de tota la seva longitud, el mateix tipus de roca, que hom suposa dipositat en un oceà universal— i a l’…

Segons el seu origen o el tractament a què ha estat sotmès rep diversos noms carbó de pedra o mineral, carbó vegetal , carbó animal , carbó activat o actiu, carbó de coc , etc Components químics i caràcters físics de diversos tipus de carbó Análisi empírica % Análisi d’elements "rank" humitat volàtils carboni fixat cendra S H C N O Poder Calorífic kJ/kg antracita 4,4, 4,8 81,8 9,0 0,6 3,4 79,8 1,0 6,2 30,5 semiantracita 2,8 11,9 75,2 10,1 2,2 3,7 78,3 1,7 4,0 31,0 carbó bituminós baix en volàtils 2,3 19…

És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…