Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
varva
Geologia
Terme d’origen suec que designa un dipòsit rítmic laminat (una laminita) d’origen climàtic, constituït per una parella de termes litològics ben diferenciats, dipositats durant un cicle anyal i dins una conca glaciolacustre.
El sediment estival és un llim o sorra fina de color clara, moguda per la fusió de la gelera el terme hivernal és un lloc orgànic argilenc, fosc, pòsit d’unes aigües encalmades La gruixària de cada parella o ritme és millimètrica, sense que sobrepassi gaire un centímetre De Geer, admetent que aquesta gruixària depenia de les circumstàncies climàtiques anuals, pensà que fent una anàlisi de les varves segons el criteri de les gruixàries hom podia establir una cronologia absoluta fent la correlació entre diverses conques glaciolacustres Així, establí una cronologia absoluta vàlida per a…
William Davis
Geografia
Geologia
Geòleg i geògraf nord-americà, professor a Harvard (1877-1912), a Berlín (1908-09) i a París (1911-12).
Estudià l’erosió fluvial i els cicles d’erosió i peneplà Escriví, entre altres obres, Physical Geography 1898, Physiogéographie 1911 i The Reefs Problem 1928
seqüència deposicional
Geologia
Conjunt d’estrats relacionats genèticament i dipositats més o menys concordantment, que és limitat al sostre i a la base per discordances o per superfícies correlatives a aquestes discordances.
Cada seqüència deposicional s’associa a un canvi relatiu del nivell de la mar, que oscilla entre 0,5 i 5 Ma Les seqüències deposicionals constitueixen la unitat bàsica en l’estratigrafia sísmica i tenen valor cronoestratigràfic quan reflecteixen cicles globals
flysch
Geologia
Fàcies sedimentària formada per capes alternades de gres argilós i de calcària, d’esquist fangós obscur i de calcària impura.
La seqüència és estratificada en capes fines, i els fòssils hi són escassos el gruix varia des de 1500 fins a 4500 m, i la seva edat oscilla del Cretaci inferior a l’Oligocè El terme flysch correspon originàriament a una formació dels Alps suïssos, i es generalitzà quan hom trobà, a les cadenes muntanyoses d’Europa, formacions semblants i contemporànies a aquesta dels Alps suïssos Posteriorment, amb l’estudi dels cicles geosinclinals, hom interpretà els sediments del flysch suís com a corresponents a geosinclinals profunds dipositats abans de començar l’orogènia, per la qual cosa…
seqüència
Geologia
Successió de termes sedimentaris diferents que s’encadenen i se superposen sense cap interrupció, de manera que van associats per una característica determinada.
L’ordenament pot ésser de tipus granulomètric, creixent o decreixent d’acord amb la gruixària creixent o decreixent dels estrats d’acord amb l’ordre natural de precipitació de les sals per evaporació de les aigües marines d’acord amb les estructures sedimentàries i la dinàmica del fluid que les ha originades d’acord amb una paleontologia lligada a una ecologia canviant, etc Seqüència és un terme general, emparentat amb la idea de cicles, ciclotemes i ritmes sedimentaris, encara que hi ha alguns matisos entre aquests conceptes Lombard creà un mètode analític de les successions…
Cretaci
Geologia
Darrer període i sistema de l’era Secundària situat per sobre del Juràssic i per sota del Paleocè (era Terciària).
El nom ve de la creta , material abundant en aquest període Sembla que s’inicià fa uns 140 milions d’anys i que en durà uns 79 milions Fou una època d’una gran intensitat orogènica, en especial en el continent americà, i l’activitat magmàtica fou molt extensa els Pirineus, els Balcans, els Andes, l’Amèrica del Nord grans batòlits, el Dècan colades basàltiques que assoliren 300000 m 2 de superfície i 7000000 m 3 de volum total S'aixecaren els Alps de sota de la mar de Tetis i, vers l’est, els Carpats i les serralades de l’Himàlaia El clima no presentava grans diferències amb el del Juràssic a…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…