Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
sedimentologia
Geologia
Branca de l’estratigrafia que estudia la gènesi i les característiques dels sediments que es dipositen en el moment actual, així com els ambients sedimentaris, la geometria de les conques, etc, per tal d’establir els models sedimentaris apropiats i particulars de cadascun.
Aquest coneixement dels medis sedimentaris, tot aplicant el principi de l'actualisme o de l' uniformitarisme , constitueix la base per al reconeixement dels medis sedimentaris de l’antiguitat geològica Hom estudia i interpreta els sediments per llur contingut fossilífer, petrogràfic, per llurs estructures sedimentàries i les seqüències que presenten Així, la sedimentologia constitueix el fonament de la paleogeografia, la paleoecologia i la paleoclimatologia
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Geologia
Organisme de la Generalitat de Catalunya que entrà en funcionament l’1 de febrer de 2014, en substitució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya.
Té, com a principals funcions, les relacionades amb l’exercici de les competències sobre geodèsia i cartografia, i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya Així mateix, també és l’encarregat de promoure i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsol, tal com s’establia per als organismes predecessors
història natural
Biologia
Geologia
Nom donat tradicionalment a la descripció de la natura, classificada en els regnes mineral, vegetal i animal.
Aquest concepte ha variat completament amb el temps antigament abastava la majoria dels coneixements humans exceptuant les obres de l’home durant el Renaixement es referia al coneixement de les coses astronomia, física, química, geologia, biologia, i posteriorment fou aplicat a l’estudi de la Terra, dels materials que la componen i dels éssers vius que l’habiten geologia i biologia Actualment hom empra preferentment els noms concrets per a cadascuna de les especialitats
Deep Sea Drilling Project
Geologia
Programa geològic internacional d’estudi per sondatges de l’escorça dels fons marins.
Les perforacions començaren amb el vaixell Glomar Challenger el 1968, i des d’aleshores fins al 1983 s’obtingué i publicà informació dels principals fons oceànics, amb la participació de científics de diversos països Entre les consecucions del programa DSDP cal destacar la confirmació de la hipòtesi d’expansió dels fons oceànics, el coneixement de la naturalesa i edat de l’escorça oceànica i dels marges continentals, i avenços tecnològics en el camp de la perforació i extracció de testimonis de roca
palinologia
Botànica
Geologia
Medicina
Estudi del pol·len i de les espores.
El coneixement morfològic i estructural dels grans de pollen i de les espores ha avançat molt amb l’ús de la microscòpia electrònica Els caràcters palinològics tenen molt de valor en la taxonomia vegetal moderna La palinologia és molt important també en la geologia del Quaternari Les anàlisis pollíniques de torberes i estrats permeten de datar-los i de conèixer per a cada època els principals tipus de vegetació, en correlació amb el clima També és important l’estudi dels pollens en relació amb l’allèrgia, car són poderosos allèrgens
Miquel de Renzi i de la Fuente
Geologia
Paleontologia
Literatura catalana
Geòleg, paleontòleg i poeta.
Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels molluscs de l’eocè, estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena 1978, Les sales d’espera 1981, Descripció d’un riu 1983, la plaquette Un projecte pictòric 1983, L’assalt al jardí 1986, El missatger i les ciutats 1990, La nuesa del basament Obra poètica 1971-1973 1999 i Flocs de temps 2001
,
geoquímica
Geologia
Ciència que analitza el globus terraqüi amb l’ajut, conjuntament, dels mètodes de la geologia, i de la química.
Estudia els caràcters i el comportament dels elements en les distintes zones del globus, llur distribució quantitativa i llurs combinacions i migracions Iniciada a la darreria del s XIX, la geoquímica fou desenvolupada sobretot a la primeria del s XX sota l’impuls dels nord-americans FWClarke i HSWashington, dels russos VIVernadsky i AEFersman i dels noruecs JHVogt i VMGoldschmidt Tot i que la geoquímica clàssica centrava el seu estudi en el coneixement de la distribució i la concentració dels elements en les roques i els minerals, les darreres orientacions assignen una gran…
Instituto Geológico y Minero de España
Geologia
Organisme públic de l’Estat espanyol creat el 1849 amb el nom de Comisión para la Carta Geológica de Madrid y General del Reino.
Entre les seves funcions hi ha l’estudi i l’exploració del sòl i del subsol per al coneixement de la geologia, la mineria, la hidrogeologia i aspectes ambientals Aquests estudis es recullen en la publicació de cartografies geològiques i temàtiques a diverses escales del territori de l’estat, i en la catalogació dels materials geològics susceptibles d’aprofitament o transformació industrial Al llarg de la seva història ha tingut diverses denominacions Comisión del Mapa Geológico de España 1870-1910, Instituto Geológico de España 1910-27, Instituto Geológico y Minero de España…
Joseph Canérot
Geologia
Geòleg i estratígraf occità.
Deixeble de M Casteras i de P Souquet, de l’escola geològica de Tolosa Llenguadoc, és professor d’aquesta universitat Estudià la comarca del Maestrat i l’entroncament amb els Catalànids Recherches géologiques aux confins des Chaînes Ibériques et Catalane 1974, obra que, acompanyada d’un mapa geològic, omplí un dels buits més importants del mapa geològic de la península Ibèrica Aquesta obra fou precedida d’unes trenta-cinc notes prèvies sobre qüestions d’estratigrafia i d’esbossos paleogràfics i evolutius del conjunt muntanyós iberocatalà o de tot el nord-est de la península Ibèrica És coautor…
Gerard Guitard
Geologia
Geòleg
És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993 Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’orogènesi…