Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
rudita
Geologia
Classe de roques sedimentàries detrítiques, els elements de la qual tenen una talla mitjana superior a 2 mm.
Inclou com a subclasses les graves i els conglomerats
palet

Palets
ID3E (CC BY 2.0)
Geologia
Roc, de 4 a 64 mm, arrodonit pel fregadís provocat en anar rodolant emportat per un corrent d’aigua, per l’embat de les ones, etc.
Les roques que s’originen per l’acumulació de palets són els conglomerats
Buntsandstein

Arc natural de Bruguers, amb materials del Buntsandstein
© Xevi Varela
Geologia
Estatge inferior del Triàsic, el primer del Secundari, comprès entre el Permià i el Muschelkalk.
A Catalunya és constituït per conglomerats pinyolencs i gresos de color roig, disposats discordantment sobre els materials plegats i erosionats del Paleozoic, i representa en alguns indrets Eramprunyà, el Figueró, etc un tret molt característic del paisatge
Turingià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Permià, mantingut especialment pels autors francesos, que jeu damunt el Saxonià i sota el Triàsic.
El nom fa referència a l’àrea tipus, que és a Turíngia Dins aquesta unitat hom distingeix tres subdivisions els conglomerats de base, els Kupferschiefer o esquists de pirita de coure i el Zechstein o Zechsteinkalk Hom el considera correlatiu del Zechstein dels autors germànics
cavall bernat

El cavall bernat de Montserrat
Centelleja (CC BY-NC-ND 2.0)
Geologia
Designació de certes roques individualitzades, relacionades, probablement, amb un antic culte fàl·lic precristià.
Hi ha, per exemple, una llegenda referida al Cavall Bernat de Montserrat, que afirma que tot aquell que n'abasti el cim haurà de sofrir canvi de sexe La formació d’aquestes roques és d’origen divers els de Montserrat i de Sant Llorenç de Munt són el resultat de l’erosió diferencial damunt conglomerats els d’Alzira, de Pollença, de la mola de Llaberia, de les Medes i del cap de Norfeu, al cap de Creus els dos darrers conserven la forma de Carall Bernat , són d’origen càrstic el de Platja d’Aro és modelat per les onades damunt el granit costaner el Carallot dels Columbrets és un…
Ordovicià
Geologia
Segon dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoica.
És situat sobre del Cambrià i per sota del Silurià Va des de -505 fins a -438 milions d’anys Els materials ordovícics sovint són constituïts per esquists i quarsites, i en les sèries originals, a la Gran Bretanya, hi ha moltes roques vulcanosedimentàries i també conglomerats, gresos i grauwacke Els fòssils ordovícics més importants són graptòlits, que serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema També són importants els braquiòpodes i els trilobits Els molluscs experimenten una expansió notable amb la primera aparició important de lamellibranquis També apareixen els primers…
Devonià

Crani garibé complet del peix placoderm artrodir Eastmansteus calliaspis, corresponent al Devonià d’Austràlia occidental
© Albert Prieto-Márquez
Geologia
Quart període i sistema de l’era primària situat per sobre del Silurià i per sota del Carbonífer i datat d’entre els 408 i els 360 milions d’anys.
El nom prové del comtat anglès de Devon, on fou molt estudiat En general, els límits superior i inferior són discordants Ha rebut també el nom de vell gres vermell old red sandstone pel fet que els gresos vermells són molt característics de la sèrie continental tipus Les sèries més importants són en les àrees corresponents a antics geosinclinals, on, per raó de llur antiguitat, són fallades, plegades i de vegades contenen intrusions ígnies Els sediments són constituïts per conglomerats, gresos, esquists i calcàries a les fàcies marines abunden les restes d’organismes Les…
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el…