Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Paul von Groth
Geologia
Mineralogista alemany.
Estudià l’estructura de les xarxes cristallines emprant la teoria de grups i l’espectrografia dels raigs X Entre les seves obres cal destacar Chemische Krystallographie 1906-19, en cinc volums
discordança
Geologia
Relació entre estrats superposats i sedimentats amb un interval de temps de separació en el qual hi hagué moviments orogènics, epirogènics, forta erosió o discontinuïtat en la sedimentació de les capes.
Hom pot distingir diverses classes de discordança aconformitat , si les roques de la base no són estratificades, com les roques cristallines, discordança angular , si les roques basals són estratificades però els plans d’estratificació formen angle amb els de les capes superiors, disconformitat, i pseudoconformitat o paraconformitat , si ambdues sèries són paralleles però la superfície que les separa és difícilment visible
massís
Geologia
Conjunt muntanyós caracteritzat per les seves formes pesades i per una altitud moderada.
Es tracta, de fet, de la part d’un sòcol portada a una altitud relativa per l’acció tectònica És constituït per materials antics i durs roques metamòrfiques, roques cristallines o sediments arrasats per l’erosió pertanyents a una antiga serralada plegada El relleu d’un massís pot ésser transformat per l’acció tectònica posterior i per l’acció de l’erosió diferencial En el cas d’una nova orogènia els seus materials, durs i rígids, es fracturen, però no es pleguen
glaç
Glaç
© C.I.C. Moià
Física
Geologia
Química
Aigua en estat sòlid.
El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre l’Antàrtida…
argilització
Geologia
Transformació d’una roca compacta o d’un mineral en argila.
El tipus més corrent de transformació és la que sofreixen diversos minerals com la mica i, en alguns casos, els piroxens i els amfíbols Consisteix en un seguit de processos d’hidratació amb substitució d’ions, que provoca canvis d’estructura, sobretot separació progressiva de les capes cristallines a mesura que l’aigua amb el seu efecte de falca les va penetrant D’això resulten diverses menes d’argiles, cada cop més alterades illítica, vermiculítica, montmorillonítica, que guanyen en poder d’intercanvi d’ions Un cas particular d’argilització és la caolinització que sofreixen els feldespats…
estil tectònic
Geologia
Forma característica adquirida pel relleu a causa de les forces orogèniques.
Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'enfonsen d’altres…
anèdric | anèdrica
exfoliació
Geologia
Capacitat o tendència que tenen les roques a trencar-se amb més facilitat al llarg d’uns plans paral·lels.
En sentit estricte fa referència a les superfícies estructurals primàries, com, per exemple, els plans d’estratificació de les roques sedimentàries Sovint el terme es fa servir també per a designar estructures secundàries, provocades per processos mecànics que forcen la roca a disgregar-se o a lliscar parallelament a les superfícies relacionades amb les forces de tensió i compressió que s’originen a l’interior de la Terra Un exemple molt clar de roca de gra fi amb exfoliació notable és el de la llicorella, on les distàncies entre les diferents superfícies planes són de prop de 0,…
disjunció esferoidal
Geologia
Tipus de disjunció característica de roques cristal·lines i de gresos, segons el qual blocs rocosos limitats per fractures s’alteren en clofolles concèntriques que en desprendre’s originen unes esferes o boles.
També s’anomena alteració en boles
Terra

La Terra
© Fototeca.cat-Corel
Astronomia
Geologia
El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…