Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són freqüents els sòls…
estrombolià | estromboliana
Geologia
Dit del volcà que es caracteritza per freqüents erupcions explosives.
Té una lava poc fluïda que origina crostes que periòdicament són fragmentades pels gasos acumulats al dessota El con és mixt i és format per capes alternes de lava i de materials piroclàstics
laterita
Geologia
Tipus de sòl propi dels climes tropicals humits, originat a partir de roques silícies mitjançant un intens procés de lixiviació, no únicament de les sals solubles i carbonats, sinó també de la sílice col·loidal.
A causa d’aquest procés, les laterites són riques en hidròxids d’alumini i de ferro, i l’humus s’hi desintegra ràpidament Aquests sòls acostumen a tornar-se estèrils a causa de l’aparició de crostes ferruginoses i de l’empobriment en matèria orgànica i elements nutritius
erupció
Geologia
Dejecció de lava i d’elements piroclàstics a través de la xemeneia d’un volcà.
Les erupcions varien molt de caràcter en funció de la mena de lava i de la quantitat i pressió dels gasos Els principals tipus d’erupcions són el hawaià, en el qual la lava és molt fluida, i els gasos s’escapen lliurement el strombolià, en el qual els gasos es desprenen amb explosions rítmiques i la viscositat de la lava és més gran el vulcanià, on la lava, més viscosa, sovint forma crostes i tapa la sortida dels gasos, els quals rebenten aquesta coberta amb violència el vesuvià, on la lava viscosa expulsada amb violència forma una gran quantitat de núvols que precipitaran pluges…
sòl
Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…