Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
lineament
Geologia
Zona linear d’escala regional que dóna lloc a un accident topogràfic detectable per fotografies aèries o per imatges de satèl·lit.
L’origen dels lineaments és divers fractures, contactes litològics, capes prominents resistents a l’erosió, etc
encavalcament
Encavalcament
© Fototeca.cat
Geologia
Falla que dona lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.
El cos rocós desplaçat per un encavalcament és anomenat làmina encavalcant o mantell de corriment de dimensions majors Respecte a cadascun dels encavalcaments, la unitat rocosa que hi ha a sobre és anomenada bloc superior de l’encavalcament i la que hi ha a sota, bloc inferior , tot utilitzant la mateixa terminologia emprada per a les falles En la formació de certes cadenes muntanyoses les Rocalloses, els Alps, els Pirineus, etc l’escurçament es realitza en gran part mitjançant encavalcaments cinturó d’encavalcaments aquests separen grans mantells de…
crioconita
Geologia
Substància negra, formada de partícules orgàniques i inorgàniques arrossegades pel vent, que es dóna dipositada sobre el glaç de geleres i banquises.
El seu color fosc absorbeix més radiacions que la resta de la gelera, la qual cosa fa fondre el gel i hi produeix forats circulars de mida i profunditat molt variables
col·luvió
Geologia
Material procedent de la desagregació de roques in situ
que s’ha acumulat al peu d’un vessant per l’acció de la gravetat.
Dóna lloc a sòls colluvials, joves
eixut
Geologia
Sequedat en la terra per manca de pluja.
La pèrdua de la humitat comença quan la reducció, per evaporació i transpiració evapotranspiració, de l’aigua continguda en el sòl és superior a la rebuda per precipitació balanç hídric Es dóna en unes determinades zones climàtiques, les característiques de les quals són la irregularitat de les precipitacions en el decurs de l’any i el gran poder d’evaporació de l’aire sec L’eixut és permanent a la zona àrida o desèrtica, on són gairebé inexistents les precipitacions En els climes mediterranis l’eixut és estacional, car es dóna només a l’estiu, amb una llarga i…
Silurià
Geologia
Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o Paleozoic.
És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema Els…
escissòmetre
Geologia
Aparell utilitzat en l’assaig triaxial de terres, que consta d’una tija llarga que porta a l’extrem dues làmines rectangulars disposades en planta en forma de creu.
La resistència de les terres al moviment de les làmines en fer girar la tija dóna valors representatius del grau de cohesió de les terres i de llur angle de fricció interna
solonetz
Geologia
Sòl salí de perfil ABC, d’estructura compacta i degradada, amb una alta proporció de sodi en el complex absorbent.
L’horitzó A presenta humus de tipus anmoor i dóna reacció neutra L’horitzó B és columnar i té un pH bàsic Els solonetz són sòls estèrils a causa de llur compacitat, impermeabilitat i alcalinitat
gradació sedimentària
Geologia
Classificació dels grans per la seva grandària progressiva en els sediments detrítics.
Pot ésser lateral disminució del gra d’una capa en el sentit del corrent de l’aigua o vertical disminució de la grandària de la base al sostre d’una capa Dóna criteri de polaritat