Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Gotlandià
Geologia
Terme obsolet, equivalent al Silurià amb categoria de subsistema.
Definit per RI Murchinson 1845 a les sèries fossilíferes de l’illa de Gothland Suècia, el qual amb l'Ordovicià formaven el Silurià
deformació
Geologia
Canvi de forma d’un objecte geològic.
La deformació permanent observada deformació finita que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament és contínua en el cas contrari La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paralleles, paralleles en cas contrari, és inhomogènia Una deformació és caracteritzada per un ellipsoide, definit per tres eixos el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi i per la seva orientació
Landenià
Geologia
Estatge en desús del Paleocè, equivalent aproximat del Tanetià, definit per A. Dumont (1893) a Landen (SE de Lovaina, Bèlgica).
Volgià
Geologia
Estatge equivalent al Titonià, comprès entre el Kimmeridgià i el Berriasià, definit al reialme boreal de la plataforma russa, amb l’estratotip a Gorodišče (riba del Volga).
És, si més no en part, equivalent al Portlandià
Triàsic
Nimfa d’efemeròpter procedent del triàsic inferior
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…
conòlit
Geologia
Massa de roques intrusives, de forma irregular, la qual, a diferència d’un batòlit, no presenta un contacte ben definit sinó imbricat amb les roques encaixants, les quals apareixen trencades i replegades per la pressió del magma ascendent.