Resultats de la cerca

Hom l’anomena també barisfera o nife

Hom l’anomena també endosfera o nife

En dues dimensions, la cisalla pura pot visualitzar-se com la deformació que transforma un quadrat en un rectangle La cisalla pura progressiva és una deformació coaxial, donat que no hi ha rotació entre els eixos de cada increment de deformació i els eixos de la deformació total acumulada

El camp magnètic terrestre ha experimentat una successió d’inversions de polaritat al llarg dels temps geològics, que ha donat lloc a una alternança de magnetitzacions normals o inverses en els basalts oceànics Aquestes alternances han estat registrades en bandes simètriques al voltant de les dorsals, a mesura que es produïa l’expansió dels fons oceànics paleomagnetisme

L’anomalia de la gravetat és la diferència entre el valor teòric calculat per a un ellipsoide ideal donat per l’equació de Helmert i el valor mesurat experimentalment Hom considera principalment dues anomalies d’una banda, l' anomalia a l’aire lliure , donada per la diferència entre el valor de la gravetat en el punt del geoide situat a la vertical del punt en què hom fa l’observació valor aquest deduït directament de l’observat en tenir en compte la disminució de la gravetat amb l’altura i el valor teòric que resulta del model del geoide aquesta anomalia dóna compte, doncs, de la topografia…

L’augment, o transgressió, del nivell dels oceans es deu a l’acumulació gradual de sediments en el fons, a la fusió de les glaceres, a la formació de serralades al fons dels oceans per l’acció de moviments tectònics suboceànics o a la isostàsia El descens, o regressió, és originat per esfondrament de la cubeta de sedimentació d’origen tectònic o per la formació de glaceres Hom anomena eustatisme diastròfic el que ha donat lloc a nombroses superfícies d’erosió en funció dels diferents nivells marins corresponents a moviments eustàtics produïts per moviments isostàtics, i glacioeustatisme el…

Comprèn tres sistemes o períodes de més antic a més modern Triàsic, Juràssic i Cretaci Els tres grups d’éssers vius que tenen un desenvolupament extraordinari en el Secundari són les gimnospermes, els ammonits i els rèptils D’aquests tres grups només els ammonits es poden considerar, pràcticament, exclusius d’aquesta era El Secundari representa un interval geològic de trànsit entre les formes antigues i les que tenen actualment el domini dels diferents ambients També és un interval de trànsit pel que es refereix a les orogènies a Europa el cicle hercinià s’acaba al començament del Secundari i…