Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
capa dura
Geologia
Horitzó dur d’un sòl.
En particular sol aplicar-se a l’àlios o ortstein , capa de duresa deguda a la cimentació per acumulació d’òxid de ferro i d’humus Típica dels sòls podzòlics, representa un obstacle per a la penetració de les arrels
cuirassa
Geologia
Capa dura que es presenta en la superfície d’alguns sòls de països tropicals.
Molt sovint és rica en hidròxids i òxids de ferro cuirassa laterítica
rànker
Geologia
Sòl de perfil AC, format sobre roques silícies, amb l’horitzó superficial ben desenvolupat i ric en humus.
Els rànkers solen ésser sòls de muntanya humida N'hi ha de diversos tipus el rànker alpí , propi de l’alta muntanya i amb una vegetació de prat, el rànker criptopodzòlic , típic de carenes i amb una vegetació de landa o de prat sec, el rànker d’erosió , format en pendents i sobre roca dura i àcida, i amb una vegetació de bruguera o de coníferes, etc
Holocè
Geologia
Segona època (i període) del Quaternari, posterior al Plistocè, i que dura fins al moment actual.
Comprèn, doncs, els darrers 12000-11500 anys Es caracteritza per la retirada de les glaceres associada a la fase final de la darrera glaciació i l’inici d’una era interglacial És característic de l’Holocè la gran extensió del bosc i de la vegetació per efecte de l’augment de la temperatura Durant l’Holocè, vers el 8000 aC, s’inicià l’agricultura, la primera de les activitats humanes d’un impacte apreciable sobre la vida a la Terra Aquest impacte s’accelerà amb la industrialització Amb un creixent consens de la comunitat científica, ha estat proposada una nova subdivisió cronològica marcada…
relleu monoclinal
Geologia
Forma topogràfica asimètrica composta per un front escarpat, format per la interrupció d’una capa resistent, i un pla inclinat, que correspon al dors de la capa dura.
Quan la inclinació és de pocs graus rep el nom de cuesta, i si és gairebé vertical, el de hog's back o també el de cresta
còdol

Empedrat fet amb còdols
Phil Rogers (CC BY-NC 2.0)
Geologia
Fragment de roca dura, de dimensions de diàmetre comprès entre 64 i 256 mm, que per l’acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit.
Els còdols arrossegats per l’acció de la gravetat o del glaç són més cantelluts que no els formats per l’erosió de les aigües L’estudi de la forma, les dimensions i la disposició dels còdols permet de conèixer la natura dels agents erosius d’èpoques anteriors
salina
Explotació salina a Santa Pola (País Valencià)
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar o de llacs o fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.
Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es precipiten al fons algunes de les impureses, tals com el…
tsunami

Vista aèria de la platja de Kalutara (Sri Lanka), despareguda sota les aigües, poc després del tsunami de 2004
Digital Globe (CC BY-SA 2.0)
Geografia
Geologia
Onada de gran potència destructiva, produïda per un moviment sísmic submarí, pròpia, sobretot de l’oceà Pacífic.
Assoleix una alçada gegantina en arribar a la platja El 26 de desembre de 2004 tingué lloc el que ha estat el tsunami més catastròfic conegut El terratrèmol que el produí tingué l’epicentre a l’oceà Índic, a uns 160 km de distància de la costa occidental de l’illa de Sumatra Indonèsia, a la regió d’Atjeh, i a uns 30 km del fons marí La magnitud fou estimada entre els 8,6 i els 9,3 graus en l’escala de Richter El sisme, que durà uns deu minuts lapse excepcionalment llarg si hom té en compte que la durada habitual sol ser inferior al minut, es produí quan prop de 1200 km de línia…
Cretaci
Geologia
Darrer període i sistema de l’era Secundària situat per sobre del Juràssic i per sota del Paleocè (era Terciària).
El nom ve de la creta , material abundant en aquest període Sembla que s’inicià fa uns 140 milions d’anys i que en durà uns 79 milions Fou una època d’una gran intensitat orogènica, en especial en el continent americà, i l’activitat magmàtica fou molt extensa els Pirineus, els Balcans, els Andes, l’Amèrica del Nord grans batòlits, el Dècan colades basàltiques que assoliren 300000 m 2 de superfície i 7000000 m 3 de volum total S'aixecaren els Alps de sota de la mar de Tetis i, vers l’est, els Carpats i les serralades de l’Himàlaia El clima no presentava grans diferències amb el…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…