Resultats de la cerca

Per a roques deformades en l’estat sòlid i amb comportament viscós es considera equivalent a la viscositat, és a dir, la resistència d’aquestes a fluir sota determinades condicions de pressió, temperatura i esforços tectònics La competència implica una interrelació de la diferència d’esforços i la taxa de deformació

Aquests eixos defineixen l'ellipsoide de deformació

Les estructures conjugades es disposen de manera simètrica respecte dels esforços tectònics que les generen

La deformació permanent observada deformació finita que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament és contínua en el cas contrari La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paralleles, paralleles en cas contrari, és inhomogènia Una deformació és caracteritzada per un ellipsoide, definit per tres eixos el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi i per la seva orientació

Aquesta teoria proposa que les fractures es formen a partir de la propagació i interconnexió de petites esquerdes o imperfeccions que hi ha dins els minerals constituents de les roques Sota l’acció d’un camp d’esforç extern, els extrems de les microesquerdes poden concentrar esforços locals molt elevats, que causen el seu creixement o propagació lateral, el qual finalment condueix a una fractura de major escala L’anàlisi matemàtica de la teoria de Griffith prediu un criteri de fracturació on l’envolupant de Mohr té forma parabòlica

Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…

Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…

Del mapa geològic més antic d'Espanya al mapa més complet de la Terra Mapa geològic d’Extremadura i nord d’Andalusia realitzat pel francès Frederic le Play, l’any 1834 © Instituto Geológico y Minero de España IGME Fins fa poc es considerava que el Mapa petrográfico del Reino de Galicia, confeccionat per Guillermo Schulz el 1835, era el primer mapa geològic d'Espanya Tanmateix, Ester Boixereu, geòloga de l'Instituto Geológico y Minero de España IGME, va afirmar en un article publicat al mes de maig al Boletín Geológico y Minero de España que, un any abans, l'enginyer de mines francès Frederic…