Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
competència
Geologia
Aptitud relativa d’una roca per a ésser deformada més fràgilment respecte a una altra roca relativament incompetent que es deforma més dúctilment.
Per a roques deformades en l’estat sòlid i amb comportament viscós es considera equivalent a la viscositat, és a dir, la resistència d’aquestes a fluir sota determinades condicions de pressió, temperatura i esforços tectònics La competència implica una interrelació de la diferència d’esforços i la taxa de deformació
corriment
Geologia
Moviment de grans unitats estructurals causat per esforços tectònics ( mantell de corriment
).
escurçada
Geologia
Disminució de la longitud inicial d’un conjunt geològic a causa d’esforços tectònics.
estructures conjugades
Geologia
Dit de les parelles d’estructures de deformació, siguin falles, plans axials de plecs asimètrics, o kink-bands, que es caracteritzen per tenir el mateix angle de cabussament però en sentit oposat.
Les estructures conjugades es disposen de manera simètrica respecte dels esforços tectònics que les generen
eix tectònic
Geologia
Cadascun dels tres eixos perpendiculars entre si, que corresponen a l’orientació i magnitud de la direcció dels esforços (eixos d’esforços) o a la deformació que ha sofert un material (eixos de deformació)
.
Aquests eixos defineixen l'ellipsoide de deformació
deformació
Geologia
Canvi de forma d’un objecte geològic.
La deformació permanent observada deformació finita que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament és contínua en el cas contrari La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paralleles, paralleles en cas contrari, és inhomogènia Una deformació és caracteritzada per un ellipsoide, definit per tres eixos el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi i per la seva orientació
teoria de Griffith
Geologia
Teoria de fracturació que remarca l’existència de microesquerdes com a factor de control de la resistència de les roques.
Aquesta teoria proposa que les fractures es formen a partir de la propagació i interconnexió de petites esquerdes o imperfeccions que hi ha dins els minerals constituents de les roques Sota l’acció d’un camp d’esforç extern, els extrems de les microesquerdes poden concentrar esforços locals molt elevats, que causen el seu creixement o propagació lateral, el qual finalment condueix a una fractura de major escala L’anàlisi matemàtica de la teoria de Griffith prediu un criteri de fracturació on l’envolupant de Mohr té forma parabòlica
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…
plec
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus…
Geologia 2009
Geologia
Del mapa geològic més antic d'Espanya al mapa més complet de la Terra Mapa geològic d’Extremadura i nord d’Andalusia realitzat pel francès Frederic le Play, l’any 1834 © Instituto Geológico y Minero de España IGME Fins fa poc es considerava que el Mapa petrográfico del Reino de Galicia, confeccionat per Guillermo Schulz el 1835, era el primer mapa geològic d'Espanya Tanmateix, Ester Boixereu, geòloga de l'Instituto Geológico y Minero de España IGME, va afirmar en un article publicat al mes de maig al Boletín Geológico y Minero de España que, un any abans, l'enginyer de mines francès Frederic…