Resultats de la cerca

És constituït per un complex de roques plutòniques àcides granit És associat a cinyells orogènics i poden presentar un traçat parallel a les estructures El seu emplaçament dóna lloc a un seguit de transformacions en la roca que l’encaixa metamorfisme, aurèola de contacte

En conjunt, pot tenir un aspecte semblant al boudinage S'anomena conca de pull-apart una conca sedimentària formada per extensió cortical, limitada per falles de direcció i falles normals en échelon associades

El seu gruix sol ésser molt constant, i pot variar entre pocs centímetres i centenars de metres Tanmateix, la seva extensió lateral és molt superior al gruix També rep el nom d' intrusió concordant

La seva gruixària varia des d’uns 70 km sota els oceans fins a uns 150 km sota els continents És un conjunt rígid capaç de resistir elevades pressions sense deformar-se i és fragmentada en un conjunt de blocs d’extensió desigual anomenats plaques litosfèriques , segons la tectònica de plaques

Un material és més competent en relació amb un altre quan té més dificultat per a fluir En un conjunt estratificat o bandat, les capes competents acostumen a formar plecs de tipus parallel, en contrast amb les capes adjacents menys competents que desenvolupen plecs similars Quan hi ha extensió parallela a les capes, és comú que les més competents es deformin i donin lloc a boudins o altres estructures de tipus més fràgil que no pas les desenvolupades en nivells incompetents

És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació

És discontínua, com la hidrosfera, i comprèn totes les geleres i els dos casquets polars La seva extensió ha anat variant durant els diferents períodes geològics Actualment ocupa una superfície de 15,2 milions de km 2 , que separen l’atmosfera i la litosfera, i una petita part separa l’atmosfera i la hidrosfera Cobreix un 10% de la superfície dels continents, però fou molt extensa a l’inici de l’era quaternària 32% en el Riss i 27% en el Würm Les variacions que experimenta en superfície i en gruix influeixen en el nivell dels oceans i de les mars glaciació

Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra…

El resultat és un rosari de peces en forma de llentilla, cada una de les quals s’aprima progressivament cap a les vores fins a tocar amb l’extrem la peça següent, com si es tractés de l’efecte de pessigar i eixamplar pinch-and-swell una làmina originalment plana Les estructures de pinch-and-swell s’associen tant a estadis poc evolucionats de boudinage com a l’efecte d’un contrast de competència menor al que generen els boudins Són comunes en venes de quars o de pegmatita incloses en roques metamòrfiques