Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
sèrie edafològica
© Fototeca.cat
Geologia
Categoria jeràrquica més detallada en un sistema de classificació de sòls.
Representa una classe específica de sòl amb un conjunt únic de característiques físiques, químiques i mineralògiques
perfil
Geologia
Conjunt d’horitzons d’un sòl.
La descripció d’un perfil és feta sobre un tall vertical del sòl, i cal indicar-hi el color, la textura, l’estructura, la consistència, la porositat, etc, de cada horitzó L’estudi complet del perfil inclou, a més, anàlisis químiques i físiques
Ramon Cabré i Roigé
Geologia
Jesuïta i sismòleg.
Llicenciat 1953 i doctorat 1969 en ciències físiques a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en sismologia a Estrasburg Es traslladà a Bolívia el 1959, on fou subdirector 1959-64 i director 1964-93 de l’Observatori Sismològic San Calixto de La Paz El 1966, a petició de la UNESCO, participà en la fundació del Centro Regional de Sismología para América del Sur CERESIS Fou també membre de diverses organitzacions internacionals i escriví tractats de sismologia
hidrologia
Geologia
Part de les ciències naturals que tracta de les aigües (propietats mecàniques, físiques i químiques).
Hom en diu hidrologia fluvial o hidrologia marina , segons que estudiï les aigües fluvials o les marines
tipomòrfic | tipomòrfica
Geologia
Dit dels minerals que caracteritzen el conjunt especial de condicions físiques que influeixen en llur formació.
exorreisme
Geologia
Caràcter de les regions que tenen drenatge normal, és a dir, la xarxa hidrogràfica que es dirigeix cap al nivell de base general, representat per les mars i pels oceans.
S'oposa a l'endorreisme L’exorreisme afecta una regió en funció d’unes condicions físiques prèvies, que són, normalment, el clima, el relleu i la major o menor permeabilitat del terreny Segons càlculs aproximats, l’extensió de les xarxes exorreiques suposa més d’un 70% del total mundial Les condicions climàtiques imperants molta més quantitat de pluja i un nivell de base general més baix fan que la xarxa exorreica tingui tendència a capturar l’endorreica La xarxa hidrogràfica exorreica evoluciona, doncs, en funció del nivell de base oceànic, que és en general més invariable que…
Antoni Correig i Blanchar
© Dpt. d’Astronomia i Meteorologia. Universitat de Barcelona
Geologia
Físic i sismòleg.
Doctor en física per la Universitat de Barcelona i màster en Geofísica per la Universitat de Saint Louis EUA, el 1981 impulsà la creació del Servei de Sismologia de Catalunya i installà una xarxa local de tres estacions sismològiques de banda ampla pioneres a l'Estat espanyol Treballà en la determinació de paràmetres focals dels terratrèmols i en la dispersió d’ones internes, i posteriorment en les característiques del soroll sísmic i en les bases físiques de la sismogènesi Catedràtic de física teòrica de la Universitat de Barcelona, el 1982 fundà el Laboratori d’Estudis…
ascensió capil·lar
Geologia
Ascensió de l’aigua profunda d’un sòl, que es realitza en virtut de les forces físiques de capil·laritat, a través dels porus fins del sòl.
En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes
oceanografia
Geografia
Geologia
Ciència que estudia els oceans i els mars.
Servint-se de la física, la geologia, la biologia, la química i les matemàtiques, darrerament ha evolucionat espectacularment gràcies als nous mitjans tècnics d’exploració de les profunditats, sobretot d’ençà de la utilització de la sonda acústica 1918 i dels instruments de mesurament i materials precisos ecosondes, fotografia submarina, reflexió sísmica, escafandres, etc dels vaixells oceanogràfics 1940 i dels batiscafs batiscaf, que permeten una exploració racional de les mars En aquest sentit, l’oceanografia s’obre a noves dimensions, fonamentals per al futur de la humanitat Potencialment…
Eduard Fontserè i Riba
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Meteoròleg i sismòleg.
Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo…