Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
indentador | indentadora
Geologia
En tectònica d’indentació, dit del bloc, generalment de naturalesa cratònica, que durant un procés de col·lisió continental actua de forma més rígida incrustant-se en el bloc relativament més plàstic que forma el cinturó orogènic.
Un exemple de bloc indentador és la placa índica amb relació al cinturó orogènic himalaià
indentat | indentada
Geologia
En tectònica d’indentació, dit del bloc que durant un procés de col·lisió continental es deforma plàsticament en resposta a la indentació d’un bloc més rígid, produint-se un cinturó orogènic amb estructures d’extrusió lateral.
Un exemple de bloc indentat és la placa eurasiàtica, que es deformà donant lloc al cinturó orogènic himalaià
Terciari
Geologia
Sistema o període més antic de l’era cenozoica.
El terme fou creat per G Arduino 1759, en una de les primeres divisions estratigràfiques Va des de 65 a 1,9 milions d’anys, i es caracteritza per l’extraordinari desenvolupament i el predomini dels mamífers Aquests i els foraminífers són els grups cabdals en l’anàlisi bioestratigràfica Són també molt abundants els molluscs, els equinoderms, els hexacorallaris, els briozous i les algues calcàries en els sediments marins La diversificació dels insectes i de les plantes amb flors van desembocant a la situació actual De fet, la semblança amb les faunes actuals és més i més visible i serví…
cicle alpí
© fototeca.cat
Geologia
Cicle orogènic que comprèn els moviments orogènics produïts al llarg dels darrers 225 milions d’anys d’història de la Terra, durant les eres Secundària i Terciària.
Donà origen a dues grans zones orogèniques l’una, circumpacífica, formada a l’E per les alineacions muntanyoses que voregen el continent americà Andes, Muntanyes Rocalloses i a l’W pels arcs insulars de les costes asiàtiques, constitueix la zona anomenada peripacífica l’altra, de direcció general E-W, s’estén des de les Antilles fins a les illes de la Sonda, amb un sector principal constituït pel sistema Alps-Caucas-Himàlaia és la zona anomenada mesogea En el curs del cicle alpí, que succeeix en el temps el cicle hercinià, poden distingir-se diferents fases orogèniques que afectaren, en…
isostàsia
© Fototeca.cat
Geologia
Terme que designa la tendència cap a l’equilibri de flotació de l’escorça terrestre sobre el mantell plàstic i que fou introduït per Dutton el 1889.
Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé que més dens…
Augusto Gansser-Biaggi
Geologia
Geòleg, alpinista i explorador suís.
Estudià geologia a Zuric, on es graduà l’any 1930 i posteriorment es doctorà El 1934 féu la seva primera expedició a Grenlàndia oriental, com a membre d’un equip suís i danès, i el 1936, sota la direcció d’Arnold Heim, participà en una expedició suïssa a l' Himàlaia , on dugué a terme les seves recerques més importants Posteriorment, entre el 1938 i el 1946, treballà a Colòmbia, contractat per l’empresa petroliera Shell , i entre el 1950 i el 1957, treballà com a geòleg en cap a l’empresa estatal de petrolis iraniana En 1960-70 realitzà treballs cartogràfics a Bhutan Del 1958 al 1977 fou…
cicle de Wilson
Geologia
Període de separació i convergència de les plaques litosfèriques establert pel geofísic canadenc J. Tuzo Wilson, el 1966, en el qual distingí sis estadis.
Segons les dades de què hom disposa, només s’ha produït un cicle d’aquest tipus durant la història de la Terra, que acabà amb la formació de la Pangea a partir del desmembrament d’un continent anterior Però a diferents llocs del món es troben situacions actuals de cada un dels sis estadis En el primer, l’escorça sofreix processos d’aprimament i bombament que porten a la formació de valls de rift , com les del NE d’Àfrica Pel que fa al segon, hi ha una progressiva subsidència i comença l’expansió del fons de la conca es forma una mar estreta amb fenòmens evaporítics, com la mar Roja En el…
paleogeografia
Geologia
Branca de la geologia que estudia les condicions geogràfiques de la superfície terrestre al llarg dels temps geològics.
Analitza i descriu, entre d’altres, la distribució de les terres i de les mars, els sistemes muntanyosos, les xarxes hidrogràfiques, els llacs, l’expansió glacial, els volcans, els climes, la repartició de les masses vegetals, la fauna S'ocupa també d’una sèrie de fenòmens —desplaçament dels pols o variació de les radiacions solars, per exemple— que en certa manera han pogut influir la geografia del passat Bé que el seu domini comença amb la formació dels primers continents i oceans, comprèn, essencialment, les eres primària, secundària, terciària i part de l’era quaternària Els mètodes de…
mantell de corriment
© Fototeca.cat
Geologia
Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament
.
Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans plecs tombats o ajaguts amb…
Cretaci
Geologia
Darrer període i sistema de l’era Secundària situat per sobre del Juràssic i per sota del Paleocè (era Terciària).
El nom ve de la creta , material abundant en aquest període Sembla que s’inicià fa uns 140 milions d’anys i que en durà uns 79 milions Fou una època d’una gran intensitat orogènica, en especial en el continent americà, i l’activitat magmàtica fou molt extensa els Pirineus, els Balcans, els Andes, l’Amèrica del Nord grans batòlits, el Dècan colades basàltiques que assoliren 300000 m 2 de superfície i 7000000 m 3 de volum total S'aixecaren els Alps de sota de la mar de Tetis i, vers l’est, els Carpats i les serralades de l’Himàlaia El clima no presentava grans diferències amb el del Juràssic a…