Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
sòl d’anmoor
Geologia
Tipus de sòl, del sistema de Kübiena, que consta d’un horitzó superior d’humus de tipus anmoor
i un horitzó inferior gleïtzat.
Correspon a indrets molt humits, sovint inundats
Buntsandstein

Arc natural de Bruguers, amb materials del Buntsandstein
© Xevi Varela
Geologia
Estatge inferior del Triàsic, el primer del Secundari, comprès entre el Permià i el Muschelkalk.
A Catalunya és constituït per conglomerats pinyolencs i gresos de color roig, disposats discordantment sobre els materials plegats i erosionats del Paleozoic, i representa en alguns indrets Eramprunyà, el Figueró, etc un tret molt característic del paisatge
associació mineral
associació mineral de sofre i baritina
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt d’espècies minerals que hom troba presents, en proporcions que poden variar ampliàment, en una roca o en un sòl, i que constitueix un dels trets característics d’aquests.
Es tracta, unes vegades, de minerals que es formen en condicions idèntiques, conjuntament jaciments primaris en d’altres, els minerals han estat formats a d’altres indrets, segons processos diferents, i han estat reunits posteriorment aquest és el cas de les roques sedimentàries i dels sòls
endorreisme
Geologia
Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d’una regió no desemboca al nivell de base general oceànic.
Les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacs i aiguamolls d’extensió variant L’endorreisme s’explica fonamentalment per l’aridesa climàtica manca de precipitacions i forta evaporació, però es pot haver format també pel relleu cubeta tancada i per la natura del terreny infiltracions, impermeabilitat Les regions endorreiques són gairebé sempre en indrets on l’índex de pluviositat és molt baix, sense arribar, però, a les característiques desèrtiques o arreiques, totalment desproveïdes de xarxa hidrogràfica L’endorreisme de les regions àrides…
alimentació
Geologia
Increment de la massa de glaç, en una glacera o en un inlandsis.
És un fenomem oposat al d’ablació L’alimentació glacial es basa principalment en la deposició de neu, i també en altres processos sublimació, reglaç de l’aigua de pluja o de desglaç, etc És difícilment mesurable els nivòmetres són útils només en els indrets protegits del vent allà on aquest s’emporta part de la neu, solen ésser efectuades tincions de la superfície, per tal de mesurar després, mitjançant trinxeres, la profunditat de la capa tenyida L’alimentació és generalment superior a les glaceres locals que a les grans extensions de les glaceres continentals
skarn
Geologia
Nom donat a la ganga formada per silicats complexos (amfíbols, piroxens, granats, etc) en contacte amb certs indrets formadors de minerals de ferro de l’Arqueà.
Aquest terme és aplicat especialment a la ganga dels dipòsits que procedeixen de la substitució de calcàries i dolomies
Esmeralda Caus Gracia
Geologia
Geòloga.
Es llicencià en ciències geològiques el 1970 per la Universitat de Barcelona Obtingué el doctorat de tercer cicle per la Universitat de Dijon França el 1972, i es doctorà en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973 És professora de paleontologia a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1972 Ha treballat principalment en la morfologia, l’estructura i la repartició en l’espai i el temps de macroforaminífers del Cretaci i Terciari inferior, i la seva aplicació a la datació i caracterització paleoambiental dels sediments que els contenen Els treballs han estat fets…
fusió
Geologia
Fosa de la neu i el glaç, que, a conseqüència de la translació de la Terra entorn del Sol, té lloc en el canvi estacional quan la temperatura tendeix a augmentar.
Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de la fusió de la neu per a…
Arqueà
Geologia
Unitat cronoestratigràfica més antiga del Precambrià, amb categoria d’eó, que jau sota l’eó Proterozoic.
El seu límit superior és pres convencionalment a 2500 milions d’anys i l’inferior correspon a l’edat de la roca més antiga datada radiocronològicament, és a dir uns 4000 milions d’anys L’Arqueà sembla haver estat temps d’una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal les roques d’aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s’hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites Biològicament, apareixen a l’Arqueà els primers bacteris 3200 milions d’anys, que formaren…
desglaç

Àrea mínima de gel a l’Àrtic (setembre 2012) provocada pel desglaç estival
© NASA
Geologia
Fosa de la neu, del glaç, quan s’eleva la temperatura per damunt del punt de congelació.
Les conseqüències d’aquest fenomen són molt diverses, tant en l’aspecte físic com en l’aspecte humà El desglaç estacional origina l’augment del cabal dels torrents i rius d’alta muntanya i explica, alhora, que durant l’estiu els grans aparells fluvials puguin mantenir una mitjana d’aigües elevada El desglaç dels rius permet per exemple, a Rússia la represa de la navegació fluvial amb totes les conseqüències economicosocials que aquest fet ocasiona de la mateixa manera, el desglaç marí prop de certes regions fredes, com les costes siberianes, facilita les comunicacions durant l’estiu D’altra…