Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
jaciment
Geologia
Acumulació natural de substàncies minerals que hi ha a l’interior de la Terra o a la superfície i que hom explota com a font de primeres matèries o bé d’energia.
Els jaciments minerals són anomenats primaris si els minerals han estat formats juntament amb la roca que els conté, i secundaris si són produïts per alteració dels primaris Entre els jaciments primaris cal esmentar el filó, i entre els secundaris, els d'alluvió Un tipus de jaciment d’una importància especial des del punt de vista econòmic és el jaciment petrolífer petroli
aigua de jaciment
Geologia
Dit de l’aigua salada que sol ésser trobada juntament amb el petroli.
La seva aparició constitueix un símptoma favorable en els sondeigs petrolífers
Lies
Geologia
Primera sèrie (i època) del Juràssic, compresa entre el Retià i el Dogger (o Juràssic mitjà), formada per argiles, denominada també Liàsic, Juràssic inferior o Jura negre.
El Lies se subdivideix en Hettangià, Sinemurià, Pliensbaquià i Toarcià La transgressió marina s’aferma a Europa amb el Hettangià, a partir del qual comencen a dipositar-se argiles i margues, de vegades esquistoses, riques en ammonits piritosos i lamellibranquis, especialment del gènere Posidonia En el jaciment alemany de Holzmaden, del Toarcià, són molt abundants els ictiosaures i peixos, i apareixen per primera vegada els plesiosaures Quant a la fauna terrestre, en el Lies apareixen els pterosaures i els primers mamífers i es desenvolupen enormement els restants grups de rèptils
torbera
Geologia
Jaciment de torba, originat en terrenys quaternaris pantanosos i amb climes humits.
àrea col·lectora
Geologia
Àrea de la superfície d’un terreny permeable que alimenta un jaciment d’aigües subterrànies.
estèril
Geologia
Tecnologia
Dit d’una roca que conté poc mineral o gens en una explotació del jaciment.
Turolià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior, que jeu damunt del Vallesià i sota el Ruscinià.
L’estratotip és al Cerro de los Mansuetos Terol En el Turolià es produí una greu crisi climàtica que comportà una davallada de la diversitat faunística que caracteritzà el pis geològic Vallesià Les masses boscoses subtropicals foren substituïdes per praderies herbàcies, la qual cosa forçà una renovació de la composició faunística Entre els súids desaparegueren els gèneres de mida petita i dominà Microstonyx , una mena de senglar gegantí Els cèrvids foren elements molt rars, únicament se n'ha trobat el gènere Eastyloceras Per contra, els bòvids foren els més característics, com Tragoportax ,…
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…