Resultats de la cerca

Representa una discontinuïtat en la sedimentació, que es tradueix en una zona més dèbil per on fàcilment se separen els estrats

Té dues branques fonamentals la hidrologia i la dinàmica fluvials La hidrologia s’ocupa de determinar el cabal dels rius, precisar-ne el règim i interpretar-lo en funció dels seus factors La dinàmica , en canvi, estudia les forces que les aigües fluvials exerceixen sobre el llit dels rius, la qual cosa ens porta a la ciència dels aprofitaments dels rius La hidrologia fluvial, a més d’ocupar-se de la mesura dels cabals absoluts —en mn— i relatius —en l/s/km 2 —, precisa altres elements del règim, com és ara les variacions estacionals, els cabals extrems estiatges i riuades i els cabals…

Els còdols s’inclinen en sentit oposat al del flux, fet que pot servir d’indicador de paleocorrent en sediments conglomeràtics antics

Les antidunes es produeixen en fase amb les ones de la superfície de l’aigua, i el seu perfil mimetitza el d’aquestes Generalment tenen una amplitud baixa, i es donen en fluxos ràpids i de poca fondària El seu nom deriva de la seva capacitat de migrar corrent amunt

Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació d’alluvions…

L’erosió tendeix a l’arrasament de tots els nivells de l’escorça terrestre fins a convertir-los en un peneplà i actua a tots els llocs variant només la intensitat L’erosió s’oposa, des del punt de vista geològic, a l’orogènia ambdues forces oposades determinen l’aspecte físic de la superfície terrestre L’energia de l’erosió prové tant de la gravetat terrestre com de la radiació solar quasi tota l’erosió és obra de fluids moguts per l’atracció gravitatòria, que s’encarreguen d’arrencar i transportar els detritus obligant-los a cercar un nivell més baix La gravetat és la responsable dels…

Les primeres glaciacions que hom demostrà científicament foren les del període Plistocè Entre el 1821 i el 1835 Venetz i Charpentier provaren que trossos pertanyents a roques exclusives dels Alps Centrals es trobaven àmpliament disseminats per les planes suïsses, i en deduïren, correctament, que devien haver estat transportats per ampliacions anteriors de les actuals glaceres alpines Aquesta teoria fou, però, rebutjada Posteriorment, JLR Agassiz demostrà l’associació entre els blocs transportats i el poliment existent en el llit rocallós, pel qual l’antiga glacera havia lliscat, i demostrà…

La influència dels meteorits i cometes al planeta Terra L'any 2012 es va fer públic el resultat d'un estudi per descobrir les restes de l'impacte d'un cometa o asteroide massiu succeït fa 3000 milions d'anys i que provocà un cràter de 100 km de diàmetre a prop de la zona de Maniitsoq, a Grenlàndia occidental Fins ara l'impacte que era considerat el més antic de la Terra, correspon a un cràter situat a Sud-àfrica i la seva formació datava de fa 2000 milions d'anys L'equip format pel Servei de Prospecció Geològica de Dinamarca i Grenlàndia, la Universitat de Cardiff, l'Institut de Ciència…