Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
fracció
Geologia
Part d’un sòl els components de la qual són compresos entre uns límits de magnitud determinats.
Normalment, hom sol considerar les fraccions corresponents a l’arena grossa de 2 a 0,2 mm, a l’arena fina de 0,2 a 0,02 mm, al llim de 0,2 a 0,002 mm i a l’argila menys de 0,002 mm
detrític | detrítica
Geologia
Dit de les roques o sediments formats, almenys, per un 50% de fragments.
Les roques detrítiques més importants el 80% de les roques sedimentàries són les terrígenes , formades per fragments procedents de l’erosió del continent Les roques biodetrítiques són les formades per fragments d’organismes vius Es divideixen en rudites , quan els fragments tenen un diàmetre superior als 2 mm, arenites , amb fragments de 2 mm a 1/16 mm, i lutites quan són més fins
neu congesta
Geologia
Massa granulosa i plena de bombolles d’aire que correspon a un estadi intermedi entre la neu i el glaç.
És formada per agregats arrodonits de 3 o 4 mm de diàmetre, té una densitat entre 0,4 i 0,8 i es forma per successives fusions i recristallitzacions en zones on s’acumulen importants gruixàries de neu
grava
Geologia
Fracció del sòl formada pels fragments minerals que fan entre 2 i 20 mm de diàmetre.
mantell de corriment

Mantell de corriment
© Fototeca.cat
Geologia
Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament
.
Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans plecs tombats o ajaguts amb…
psefita
Geologia
Roca detrítica que té més del 50% dels clasts d’una grandària superior als 2 mm de diàmetre.
rudita
Geologia
Classe de roques sedimentàries detrítiques, els elements de la qual tenen una talla mitjana superior a 2 mm.
Inclou com a subclasses les graves i els conglomerats
loess
Geologia
Dipòsit de grans molt fins i d’una escassa coherència, que són transportats pel vent des d’unes grans distàncies i sedimentats sobre una regió herbàcia.
Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també dipòsits a l’Europa…
palet

Palets
ID3E (CC BY 2.0)
Geologia
Roc, de 4 a 64 mm, arrodonit pel fregadís provocat en anar rodolant emportat per un corrent d’aigua, per l’embat de les ones, etc.
Les roques que s’originen per l’acumulació de palets són els conglomerats
còdol

Empedrat fet amb còdols
Phil Rogers (CC BY-NC 2.0)
Geologia
Fragment de roca dura, de dimensions de diàmetre comprès entre 64 i 256 mm, que per l’acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit.
Els còdols arrossegats per l’acció de la gravetat o del glaç són més cantelluts que no els formats per l’erosió de les aigües L’estudi de la forma, les dimensions i la disposició dels còdols permet de conèixer la natura dels agents erosius d’èpoques anteriors