Resultats de la cerca

S'estén per sota els 2 900 km i representa el 16% del volum i el 32% de la massa terrestre La seva densitat és de 9,8 sota la discontinuïtat de Gutenberg i de 13,6 al centre de la Terra Les ones primàries P o longitudinals experimenten en penetrar el nucli extern un descens brusc de la velocitat i les ones secundàries S o transversals no s’hi propaguen, la qual cosa suggereix un nucli extern essencialment fluid A 5 100 km una discontinuïtat sísmica feble separa el nucli extern d’un nucli intern sòlid Per analogia amb els siderits,…

Han estat descobertes mitjançant estudis de transmissió de les ones sísmiques Les principals són la de Conrad, a 17 km de profunditat i que separa l’escorça superior de la inferior, la de Mohorovičić, a 32-38 km, i que separa l’escorça del mantell, la de Wiechert-Gutenberg, a 2 900 km, que separa el mantell del nucli, i la de Lehmann, a 5 000-5 200 km, que separa el nucli del nuclèol

Estudià a les universitats de Copenhaguen i Cambridge i es doctorà en matemàtiques 1920 i en geodèsia 1928 Centrà les seves recerques en la sismologia, camp en el qual s’inicià el 1925 participant en l’establiment d’una xarxa d’estacions sismològiques a Dinamarca i a Grenlàndia De 1929 a 1953 fou directora del departament de sismologia del Reial Institut de Geodèsia que presidí en 1941-44 El 1936 feu la seva contribució més important amb la publicació d’un article en el qual a partir d’anàlisis sismogràfics proposà que l’estructura del nucli de la Terra consta de dues grans zones…

Hom l’anomena també endosfera o nife

Hom l’anomena també barisfera o nife

El nucli és constituït per capes més antigues que les dels flancs plec

Es formen en aigües marines o lacustres per encrostament de capes d’algues blaves o verdes al voltant d’un nucli

Les variacions seculars són probablement causades per canvis en la circulació de les partícules carregades del nucli extern de la Terra, zona on es genera el camp magnètic

Suposa que la Terra es refreda a poc a poc i provoca, així, una disminució en el volum del nucli, al mateix temps que l’escorça, que és rígida, es contreu formant arruges Les modernes teories geològiques han reduït aquesta teoria a una anècdota històrica