Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Mesogea
Geologia
Àrea de sedimentació marina que s’originà durant el Precambrià en fragmentar-se l’única àrea continental existent, anomenada Pangea, que va des dels Pirineus a Indonèsia, passant per l’Àsia central.
Aquesta fragmentació originà dos grans conjunts continentals, un de meridional, el continent de Gondwānā, i l’altre septentrional, el continent Laurasiàtic, entre els quals era situada la Mesogea Durant el Primari i el Secundari fou lloc de sedimentació, i a les seves vores es formaren plegaments de muntanyes
estratificació
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…
descamació
Geologia
Forma de meteorització consistent en la fragmentació de les roques en plaques primes, produïda per l’augment de volum dels grans de silicats en hidratar-se o bé per canvis tèrmics bruscs.
És freqüent en les roques esquistoses i també en roques massisses granits, basalts, etc i origina blocs arrodonits
rèplica
Geologia
Terratrèmol de magnitud variable que es pot produir després d’un altre de més important.
S'origina prop del mateix focus i sovint es repeteix durant alguns dies i, fins i tot, durant alguns mesos, sobretot quan l’hipocentre del terratrèmol principal és poc profund
fusió
Geologia
Fosa de la neu i el glaç, que, a conseqüència de la translació de la Terra entorn del Sol, té lloc en el canvi estacional quan la temperatura tendeix a augmentar.
Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de la fusió de la neu per a…
peleà | peleana
Geologia
Dit del volcà que es caracteritza per erupcions de tipus explosiu molt violentes acompanyades sovint per l’emissió de núvols ardents.
La lava, que és molt viscosa, sovint se solidifica a la boca del cràter i origina una agulla de parets verticals que l’obstrueix Aquesta obstrucció pot ésser causa de violentes explosions
estrombolià | estromboliana
Geologia
Dit del volcà que es caracteritza per freqüents erupcions explosives.
Té una lava poc fluïda que origina crostes que periòdicament són fragmentades pels gasos acumulats al dessota El con és mixt i és format per capes alternes de lava i de materials piroclàstics
epigènic | epigènica
Geologia
Dit d’un procés geològic que s’origina a prop de o sobre la superfície terrestre.
halocinesi
Geologia
Manifestació tectònica lligada a substàncies salines (evaporita) o a l’estructura que aquella origina (diapir, dom salí).
L’halocinesi correspon generalment a un fenomen de migració i ascens de la sal en una sèrie sedimentària, degut a la seva inferior densitat respecte a les roques que l’envolten
marea atmosfèrica
Geologia
Variació de la pressió atmosfèrica deguda a les accions del Sol i la Lluna.
La marea atmosfèrica deguda a l’atracció gravitatòria de la Lluna és poc important, i no afecta sensiblement les mesures baromètriques El Sol, per contra, origina oscillacions de pressió molt sensibles, perquè a la seva influència gravitatòria s’uneixen els efectes tèrmics d’escalfament i de refredament de l’atmosfera Les marees atmosfèriques són particularment sensibles a les regions situades entre els dos tròpics