Resultats de la cerca

Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura 1920, catedràtic de ciències naturals i director del museu de geologia del seminari conciliar 1926, i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona 1949 Pertangué, entre d’altres, a l’Institut d’Estudis Catalans 1942 i a la Institució Catalana d’Història Natural, de la…

Cursà la carrera eclesiàstica 1923-35 i la de ciències naturals 1945-51 i, l’any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic fundat pel canonge Jaume Almera 1845-1919, al qual succeïren Font i Sagué, MFaura i Sans i JRBataller Amb aquest darrer, s’inicià en la paleontologia, i s’especialitzà tot seguit en carcinologia fòssil Fou nomenat sotspresident del Grup Europeu de Recerca de l’Evolució dels Malacostracis Treballà en altres temes de paleontologia, com són les faunes triàsiques…

Especialitzat en paleontologia i malacologia, aplegà una gran collecció de materials geològics i malacològics en diversos viatges d’estudi per Europa i el nord d’Àfrica, iniciats el 1875, els quals donà al Museu Martorell de Barcelona, que ell mateix dirigí a partir del 1887 Dirigí també la Junta de Ciències Naturals i fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1896 fins a la mort Redactor de la Geografia General de Catalunya dirigida per FCarreras i Candi, hi féu l’estudi de la part de paleontologia corresponent al Mapa geològic de la província…

Professor a la Universitat de Madrid i cap de la secció de geologia i paleontologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales, escriví obres de geologia, principalment sobre els terrenys sedimentaris de la Meseta Canarias 1908 i la Síntesis fisiográfica y geológica de España 1934

Professor a la facultat de ciències de París 1831, sostingué la teoria orogènica de la retracció lenta i progressiva de l’escorça terrestre per explicar la formació de les cadenes de muntanyes, teoria que exposà a Histoire des terrains tertiaires 1848 Escriví nombroses obres especialitzades en estratigrafia i paleontologia

Té la seu a l’antic Seminari Conciliar de Barcelona És especialitzat en paleontologia conté 42000 unitats taxonòmiques i més de 70000 fòssils Disposa d’una biblioteca i d’una cartoteca especialitzades en geologia i topografia, de Catalunya i de l’Estat espanyol Actualment, collabora amb el Servei Geològic de la Generalitat de Catalunya

Enginyer de mines, s’especialitzà en paleontologia, i fou membre de la comissió del mapa geològic d’Espanya Entre les seves produccions escrites cal destacar Sinopsis de las especies fósiles que se han encontrado en España 1875-92, Los males de la patria y la revolución española 1890, obra polèmica en què criticava els aspectes negatius de l’Espanya d’aleshores, i Explicación del mapa geológico de España 1895-1911

Militar de professió, es dedicà vocacionalment a la geologia Establert a Mallorca el 1936, s’especialitzà en paleontologia plistocènica de les Balears Fou cofundador de la Societat d’Història Natural de les Balears 1952, i membre de la Comisión Nacional de Geología i del Comité Scientifique des Milieux Insulaires 1964, integrat en la comissió internacional per a l’explotació científica de la Mediterrània Publicà una quarantena d’articles, molts dels quals en collaboració

Establí el criteri paleontològic per a la determinació de l’edat de les roques, fet pel qual és considerat el pare de la paleontologia estratigràfica Les seves primeres suposicions i observacions foren confirmades el 1793, arran de la construcció del canal de Somerset, del qual fou també enginyer És autor de Geological Map of England and Wales, With Part of Scotland 1815, Stratigraphical System of Organised Fossils 1817 i Geological Atlas of England and Wales 1819-22

Es llicencià en ciències geològiques el 1970 per la Universitat de Barcelona Obtingué el doctorat de tercer cicle per la Universitat de Dijon França el 1972, i es doctorà en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973 És professora de paleontologia a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1972 Ha treballat principalment en la morfologia, l’estructura i la repartició en l’espai i el temps de macroforaminífers del Cretaci i Terciari inferior, i la seva aplicació a la datació i caracterització paleoambiental dels sediments que els contenen Els treballs han estat…