Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
sòcol
Geologia
Substrat rocallós, més antic i menys plàstic que la cobertora, amb roques més diagenitzades o metamorfitzades, i que molt sovint han sofert diverses fases de plegament i fracturació, amb la injecció de roques intrusives, ocorregudes abans de la sedimentació de la cobertora.
A Catalunya el sòcol del cicle alpí són els terrenys paleozoics del Cambrià al Carbonífer plegats dins el cicle hercinià
Buntsandstein
Arc natural de Bruguers, amb materials del Buntsandstein
© Xevi Varela
Geologia
Estatge inferior del Triàsic, el primer del Secundari, comprès entre el Permià i el Muschelkalk.
A Catalunya és constituït per conglomerats pinyolencs i gresos de color roig, disposats discordantment sobre els materials plegats i erosionats del Paleozoic, i representa en alguns indrets Eramprunyà, el Figueró, etc un tret molt característic del paisatge
estil tectònic
Geologia
Forma característica adquirida pel relleu a causa de les forces orogèniques.
Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'…
escut bàltic
Geologia
Regió que comprèn una part de Noruega i de Suècia, de Finlàndia i de la península de Kola, a Rússia, constituïda per materials precambrians que no han estat plegats d’ençà del Cambrià.
plec
Elements d’un plec geològic (l’esquema correspon a un plec inclinat)
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…