Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cambra magmàtica
Geologia
Reservori que hom creu que existeix a poca profunditat de la superfície terrestre —on hi ha situat un volcà—, en el qual s’acumula magma provinent d’alguna part més fonda de l’escorça o del mantell superior.
D’aquest magma es deriven diversos materials volcànics quan surt a la superfície La noció de cambra magmàtica serveix per a donar una localització dels processos de diferenciació magmàtica causants d’aquesta diversitat De la cambra poden sortir fluids aquosos que porten minerals dissolts i es desplacen a través de porus o esquerdes de les roques Aquests minerals poden precipitar en trobar les condicions adequades, moment en què poden formar dipòsits minerals Dins la cambra magmàtica es produeixen corrents de convecció, ja que el magma es refreda més ràpidament prop del sostre més…
aqüífug
Geologia
Dit de la roca o el terreny que no posseeix intersticis o porus suficients que permetin l’absorció o la circulació de l’aigua.
ascensió capil·lar
Geologia
Ascensió de l’aigua profunda d’un sòl, que es realitza en virtut de les forces físiques de capil·laritat, a través dels porus fins del sòl.
En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes
aigües subterrànies
Geologia
Aigües que, infiltrades a través de les roques permeables, es troben sota la superfície de la terra; en arribar a una capa impermeable s’acumulen i omplen els porus i fissures de les roques.
És així com es forma una capa aqüífera o aqüífer, que quan arriba a la superfície, en una vall, brolla formant les deus o fonts En les planes, les fonts són rares i cal excavar pous per atrobar l’aigua L’aigua pot estar a pressió entre dues capes impermeables, i, en aquest cas, quan naturalment o artificialment és perforada la capa superior, l’aigua surt espontàniament a la superfície i donà lloc a un pou artesià Hi ha dos tipus de roques permeables per porositat i per fissuració Les roques poroses absorbeixen l’aigua encara que sigui en una petita superfície, com les sorres i les graves, en…
aeració del sòl
Geologia
Acció i efecte de fer penetrar l’aire en els porus del sòl, necessària per a la seva fertilitat (respiració dels organismes); l’aeració depèn de la porositat, de la profunditat, del contingut en aigua, etc; és mesurada amb un picnòmetre de gasos.
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…
sòl
Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…