Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
litogen | litògena
subducció
Geologia
Enfonsament d’una placa litosfèrica a sota d’una altra.
Les zones de subducció són les vores destructives de les plaques on la litosfera oceànica penetra profundament en el mantell, on és absorbida L’expressió en superfície de les zones de subducció són les fosses oceàniques, associat a les quals pot haver-hi un arc d’illes, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça oceànica, o una serralada arran de la línia de costa, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça continental Les zones de subducció són àrees amb una intensa activitat volcànica i sísmica els focus sísmics, alguns dels quals es…
culminació
Geologia
Bombament dels estrats que es produeix en els contorns d’un encavalcament.
carbonització
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó de pedra.
L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la…
estil tectònic
Geologia
Forma característica adquirida pel relleu a causa de les forces orogèniques.
Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'…
sapropel
Geologia
Tipus de sòl sublacustre ric en composts orgànics (plàncton en descomposició), format en aigües profundes (generalment llacs molt eutròfics), en situació de poca concentració d’oxigen.
Aquest sòl, negre i grumollós, produeix sempre àcid sulfhídric i hom el considera la substància mare del petroli
crioconita
Geologia
Substància negra, formada de partícules orgàniques i inorgàniques arrossegades pel vent, que es dóna dipositada sobre el glaç de geleres i banquises.
El seu color fosc absorbeix més radiacions que la resta de la gelera, la qual cosa fa fondre el gel i hi produeix forats circulars de mida i profunditat molt variables
fractura
Geologia
Ruptura d’una massa rocallosa en ésser ultrapassat el límit de plasticitat produïda per un esforç tectònic i sense cap desplaçament longitudinal de les dues masses originades.
Quan la fractura va acompanyada d’una força de compressió, es produeix una trituració d’una zona de metamorfisme anomenada de milonitització per contra, la fractura es manté oberta quan la força és de disjunció
tectònica de plaques

Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…
ascensió capil·lar
Geologia
Ascensió de l’aigua profunda d’un sòl, que es realitza en virtut de les forces físiques de capil·laritat, a través dels porus fins del sòl.
En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes