Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
geodèsica
Geodèsica de l’esfera entre els punts A i B
© Fototeca.cat
Geologia
Matemàtiques
Entre dos punts d’una superfície, corba de longitud mínima que està continguda en la superfície; en el pla, les geodèsiques són segments rectilinis; en una esfera, són arcs de cercle màxim; en un cilindre, són hèlixs.
línia agònica
Geologia
Línia que uneix els punts que no tenen declinació magnètica.
Les línies agòniques passen pels punts on coincideix un meridià geogràfic amb el respectiu meridià magnètic Són línies imaginàries i variables
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
geoide
Geologia
Forma idealitzada de la Terra que resulta d’unir, tot formant una superfície, els punts on la gravetat és constant.
Té una forma aproximada d’ellipsoide de revolució, passa pel nivell mitjà de les mars i se situa generalment per sota de la superfície terrestre Presenta irregularitats a causa de l’hetereogeneïtat de l’escorça terrestre No pot ésser expressada per una funció matemàtica simple i es defineix per la distància dels seus punts a un ellipsoide de referència que és un model aproximat ellipsoide internacional
triangulació
Geologia
Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.
Aquest mètode, inventat per Tycho Brahe cap a la fi del s XVI, fou aplicat a la pràctica per Snellius al principi del segle següent El fonament teòric d’aquest procediment és el teorema del sinus, segons el qual, si en un triangle ABC hom coneix el costat AB i els angles en els vèrtexs A i B, poden ésser calculats els altres costats per mitjà de la fórmula Hom parteix d’un costat AB conegut, anomenat base , i calcula els altres dos costats per mitjà de la fórmula anterior Aquests nous segments serveixen de base per a uns altres dos triangles, dels quals poden ésser calculats els altres…
isosísmica
Geologia
Dit de la línia que uneix els punts isosísmics.
Cadascuna d’aquestes línies envolta una àrea aproximadament circular o ellíptica, segons que la zona on s’ha originat el terratrèmol sigui puntual o allargada La zona que resta a l’interior de la isosísmica de la màxima intensitat és anomenada àrea plistosísmica i, lògicament, conté l’epicentre del terratrèmol
carta magnètica
Geologia
Mapa en el qual són representades les característiques magnètiques d’una zona determinada.
La carta de línies isògones és la que conté les línies de punts d’igual declinació magnètica la carta de línies isoclíniques conté les línies de punts d’igual intensitat del camp magnètic horitzontal o vertical El seu ús ha estat limitat pel fet que les cartes nàutiques modernes inclouen el valor de la declinació magnètica