Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
falla
Representació d’una falla
© Fototeca.cat
Geologia
Discontinuïtat o fractura entre dos blocs de roca que s’han desplaçat l’un respecte a l’altre segons una direcció paral·lela a la discontinuïtat o fractura.
En una falla es distingeixen els elements següents el pla de falla , parallelament al qual s’efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós desplaçat cap amunt relativament és anomenat bloc superior , mentre que l’altre és anomenat bloc inferior El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l’un en el bloc superior i l’altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real Les components del salt real paralleles a la…
deriva dels continents
Representació esquemàtica de la formació dels continents segons la teoria de la deriva dels continents
© Fototeca.cat
Geologia
Teoria basada en la idea que les masses continentals suren en un substrat plàstic i experimenten un moviment de translació.
Formulada el 1912 per Alfred Wegener per explicar els moviments orogènics, es basa en l’observació d’una certa coincidència en la línia de costes d’Àfrica i d’Amèrica Aquesta idea elemental fou perfeccionada per Du Toit, que la volgué fonamentar amb dades estratigràfiques L’energia sortia del mateix moviment de rotació de la Terra la inèrcia deixava endarrerits els blocs de sial respecte al sima a partir del Carbonífer Hom pressuposa, doncs, l’existència d’un sol continent en els temps arcaics, la Pangea En suport d’aquesta teoria hom ha adduït també arguments biològics, basats en la…
Quaternari
Representació d’un cavall del període del Quaternari a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Geologia
Darrer sistema o període de l’escala cronoestratigràfica o geocronològica, per sobre del Terciari.
Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits continentals són també…
columna geològica
Geologia
Representació gràfica vertical que mostra l’ordre de successió i les relacions de les formacions estratigràfiques d’una regió.
Hom les dibuixa a escala i hi indica els diferents estrats ordenadament, amb llur edat, les característiques litològiques, el gruix i els fòssils
mapa geològic
Geologia
Representació, sobre un mapa topogràfic, dels diferents tipus de roques que afloren a la superfície terrestre, els tipus de contactes entre elles i la seva edat.
Salvador Reguant i Serra
Geologia
Geòleg, especialitzat en estratígrafia.
Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques…
estereograma
Geologia
Representació mitjançant el mètode de projecció estereogràfica en què s’utiltiza el cercle reticulat de Wulff o el de Schmidt, dels elements d’un cristall o d’una estructura tectònica.
bloc-diagrama
Bloc-diagrama
© fototeca.cat
Cartografia
Geologia
Representació gràfica en la qual hom visualitza simultàniament els talls geològics aixecats al llarg de les dues dimensions d’un pla, com també la topografia del relleu superior, tot indicant les relacions estructurals entre el subsol i l’esmentat relleu topogràfic.
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en…