Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
sòls anàlegs
Geologia
Sòls que, tot i ésser diferents en llurs propietats, són capaços de sostenir aproximadament un mateix tipus de vegetació.
conservació del sòls
Geologia
Conjunt de tècniques per a defensar els sòls de l’erosió, especialment l’antròpica.
L’alteració de l’equilibri natural de formació i destrucció dels sòls es deu fonamentalment a l’acció de l’home en treballar la terra, eliminar la vegetació, rompre amb l’arada la superfície del terreny i remoure-la periòdicament, afeblint així les barreres naturals que s’oposen a l’acció dels agents erosius L’eficàcia de l’erosió depèn dels factors geomorfològics, així com el conjunt de factors socials i econòmics que afecten la producció agrària excés de població, minifundisme, falta de capitalització, distribució i selecció inadequades dels conreus, que poden dur a una…
aliança de sòls
Geologia
Agrupament dels sòls segons la natura química de la part mineral del filtre del sòl: sesquiòxids, silicats, carbonats
.
sòl
Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el…
catena
Geologia
Conjunt ordenat espacialment de sòls derivats de la mateixa roca mare però de característiques diferents, a causa de variacions en un factor ecològic determinat.
Un exemple en seria el conjunt de sòls que hom troba successivament des de la carena d’una muntanya fins al fons de la vall o també els sòls zonals
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són freqüents…
exopercolatiu | exopercolativa
relicte | relicta
Geologia
Dit dels sòls d’origen antic que han resistit l’erosió i que poden constituir la roca mare de sòls actuals.
B
Geologia
Lletra que designa, en el sòls, l’horitzó d’acumulació.
És enriquit en humus, ferro, argila o calç per obra de les aportacions de l’aigua descendent que s’infiltra després d’haver travessat l’horitzó A lixiviació Sol ésser, per tant, més compacte que l’horitzó A, i presenta sovint una coloració més viva i algun tipus d’estructura
sèrie edafològica
Sèrie edafològica de paleosòls de la depressió de Granada
© Fototeca.cat
Geologia
Categoria jeràrquica més detallada en un sistema de classificació de sòls.
Representa una classe específica de sòl amb un conjunt únic de característiques físiques, químiques i mineralògiques