Resultats de la cerca

Aquest coneixement dels medis sedimentaris, tot aplicant el principi de l'actualisme o de l' uniformitarisme , constitueix la base per al reconeixement dels medis sedimentaris de l’antiguitat geològica Hom estudia i interpreta els sediments per llur contingut fossilífer, petrogràfic, per llurs estructures sedimentàries i les seqüències que presenten Així, la sedimentologia constitueix el fonament de la paleogeografia, la paleoecologia i la paleoclimatologia

L’ordenament pot ésser de tipus granulomètric, creixent o decreixent d’acord amb la gruixària creixent o decreixent dels estrats d’acord amb l’ordre natural de precipitació de les sals per evaporació de les aigües marines d’acord amb les estructures sedimentàries i la dinàmica del fluid que les ha originades d’acord amb una paleontologia lligada a una ecologia canviant, etc Seqüència és un terme general, emparentat amb la idea de cicles, ciclotemes i ritmes sedimentaris, encara que hi ha alguns matisos entre aquests conceptes Lombard creà un mètode analític de les successions…

S'ocupa de la descripció, l’origen i la interpretació dels sediments, i d’una manera especial de la dinàmica del transport i de la geometria dels cossos sedimentaris Hom pot definir-la també com la geologia dinàmica de les roques sedimentàries, en oposició a la petrografia sedimentària clàssica, d’aspecte més estàtic Estudia els tipus de conques i els ambients sedimentaris, les estructures sedimentàries com a exponent de la dinàmica sedimentària i dels paleocorrents, els agents de transport i l’origen dels sediments allòctons procedents i heretats de les àrees font —…

Professor a la Universitat de Madrid i cap de la secció de geologia i paleontologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales, escriví obres de geologia, principalment sobre els terrenys sedimentaris de la Meseta Canarias 1908 i la Síntesis fisiográfica y geológica de España 1934

Aquest fet s’acompleix sempre que no hi hagi cap ruptura sedimentària major entre les fàcies considerades La llei de Walther és útil en la interpretació sedimentològica de les seqüències d’estrats produïdes per ambients sedimentaris progradants o retrogradants, com per exemple els deltes

Per exemple, la sèrie sedimentària del Triàsic Secundari, constituïda per una successió de fàcies ben definides gresos del Buntsandstein, calcàries del Muschelkalk i argiles del Keuper Una sèrie pot ésser contínua , quan no hi ha interrupció en la successió dels terrenys en cas contrari, és a dir, si existeix alguna llacuna estratigràfica, la sèrie és discontínua Si per qüestions tectòniques la sèrie és capgirada, origina els nivells més moderns a sota i els més antics a dalt Aleshores és anomenada sèrie invertida

Aquests corrents poden ésser aeris paleovents o aquàtics fluvials, marins i turbidítics poden ésser corrents de laves o de piroclasts d’esllavissaments subaeris o submarins olistostroma i de corrents de fang i pedruscall, de l’escolament de les glaceres i de les morenes glacials associades L’estudi dels paleocorrents constitueix un dels elements essencials per a l’estudi de les antigues conques sedimentàries i dels elements que s’hi poden trobar placers , fosfats, carbó, sals, hidrocarburs, metalls sedimentaris, etc

En conjunt, pot tenir un aspecte semblant al boudinage S'anomena conca de pull-apart una conca sedimentària formada per extensió cortical, limitada per falles de direcció i falles normals en échelon associades

L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits…

Doctorat en ciències naturals per Madrid, ocupà diferents càrrecs a la Universitat de Madrid, a la Sociedad Española de Historia Natural i al Museo Nacional de Ciencias Naturales Collaborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes, on prodigà la recensió bibliogràfica i la comunicació breu En una primera etapa 1913-23 estudià el Miocè, el metamorfisme i l’estratigrafia a la vall del Tajo, els Montes de Toledo i el Sistema Ibèric, i en 1926-36, el Terciari i el Carbonífer, tectònica i geomorfologia d’Astúries i d’Aragó Del 1943 al 1953 sovintejà les comunicacions sobre el Cambrià i…