Resultats de la cerca

En dues dimensions, la cisalla simple transforma un quadrat en un parallelogram Els vectors de desplaçament del material són parallels entre si, definint el que s’anomena direcció de cisalla La cisalla simple progressiva no és una deformació coaxial, i és el tipus de deformació més comuna en zones de cisalla dúctil, on es concentra el desplaçament relatiu entre dos blocs de roca

En un antiforme, els flancs convergeixen cap amunt, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a anticlinals com a sinclinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de la dels flancs

El nucli és constituït per capes més antigues que les dels flancs plec

La forma més simple consisteix en un cercle graduat proveït d’una agulla pendular

El seu valor es determina a través de la resistència en l’assaig de tall simple, pel quocient entre el valor en una mostra en estat natural i el que s’obté després de maurar-la enèrgicament sense modificar el grau d’humitat

Visità Mallorca i Menorca el 1833 i publicà, a Torí, Saggio sopra alcune monete fenice delle isole Baleari 1834 i Observations géologiques sur les deux îles Baléares 1835, primera visió de conjunt, molt simple, sobre la constitució geològica de les Illes També descriví els monuments talaiòtics

Té una forma aproximada d’ellipsoide de revolució, passa pel nivell mitjà de les mars i se situa generalment per sota de la superfície terrestre Presenta irregularitats a causa de l’hetereogeneïtat de l’escorça terrestre No pot ésser expressada per una funció matemàtica simple i es defineix per la distància dels seus punts a un ellipsoide de referència que és un model aproximat ellipsoide internacional

Pot donar-se a escala regional o a escala local, com per exemple en inflexions o zones de relleu amb falles i zones de cisalla La transtensió sol generar conques sedimentàries

Pot donar-se a escala regional, com per exemple en zones de convergència obliqua de plaques, o a escala local, com ara en inflexions o zones de relleu amb falles i zones de cisalla

Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…