Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
sapropel
Geologia
Tipus de sòl sublacustre ric en composts orgànics (plàncton en descomposició), format en aigües profundes (generalment llacs molt eutròfics), en situació de poca concentració d’oxigen.
Aquest sòl, negre i grumollós, produeix sempre àcid sulfhídric i hom el considera la substància mare del petroli
àcid húmic
Geologia
Substància polímera resultant de la descomposició de matèria orgànica, sobretot de vegetals.
És emprat com a adob en agricultura
ciment
Geologia
Substància sòlida que s’estabilitza entre les partícules d’un sòl soldant-les entre elles.
Inicialment portat per l’aigua, el ciment precipita sobre les partícules formant capes o ponts Entre els ciments més freqüents hi ha composts de ferro o d’alumini, de silici, d’argila, de carbonat o sulfat de calci, etc
bioerosió
Geologia
Procés de destrucció o de pèrdua de substància d’una roca causat per l’acció d’un organisme.
capacitat de bescanvi
Geologia
Quantitat de substància que un pes determinat d’un sòl pot retenir a causa de la seva capacitat d’adsorció.
Hom l’expressa normalment en milliequivalents per 100 g Com que les substàncies adsorbides són normalment iòniques, hom distingeix la capacitat de bescanvi catiònic i la capacitat de bescanvi aniònic L’humus és el principal responsable de la retenció de cations de 200 a 600 milliequivalents per 100 g Les argiles tenen també una capacitat elevada, variable segons els tipus vermiculites 150, montmorillonites 80-100, caolinites 5-15 per 100 g Les màximes capacitats de bescanvi corresponen als sòls torbosos i als argilosos Els cations calci, magnesi, potassi i sodi són els més sovint adsorbits…
crioconita
Geologia
Substància negra, formada de partícules orgàniques i inorgàniques arrossegades pel vent, que es dóna dipositada sobre el glaç de geleres i banquises.
El seu color fosc absorbeix més radiacions que la resta de la gelera, la qual cosa fa fondre el gel i hi produeix forats circulars de mida i profunditat molt variables
carbó

Pedra de lignit (carbó)
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la descomposició incompleta, destil·lació o combustió parcial de la matèria orgànica, principalment vegetal, i que conté essencialment carboni.
Segons el seu origen o el tractament a què ha estat sotmès rep diversos noms carbó de pedra o mineral, carbó vegetal , carbó animal , carbó activat o actiu, carbó de coc , etc Components químics i caràcters físics de diversos tipus de carbó Análisi empírica % Análisi d’elements "rank" humitat volàtils carboni fixat cendra S H C N O Poder Calorífic kJ/kg antracita 4,4, 4,8 81,8 9,0 0,6 3,4 79,8 1,0 6,2 30,5 semiantracita 2,8 11,9 75,2 10,1 2,2 3,7 78,3 1,7 4,0 31,0 carbó bituminós baix en volàtils 2,3 19,6 65,8 12,3 3,1 4,5 74,5 1,4 4,2 30,7 mitjà en volàtils 3,1 23,4 63,6 9,9 0,8 4,9 76,7 1,5…