Resultats de la cerca

L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els…

Les característiques de la interferència depenen de la posició espacial eixos i plans axials relativa dels plecs de cada episodi successiu, a més dels mecanismes de plegament operatius

Hom empra normalment el concepte d' edat relativa , el qual consisteix simplement a afirmar que un estrat, una formació, un fòssil o una roca són més antics o més moderns que uns altres El concepte d’edat relativa es basa fonamentalment en dos principis el de la superposició dels estrats estratigrafia i el de l’evolució orgànica A la pràctica, hom la determina pels fòssils trobats en un estrat o una formació determinats segons l’estat evolutiu en què són, l’estrat o formació és més o menys antic o modern Però hom ha intentat també d’establir l’edat absoluta de la Terra i de les…

Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…