Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
escissòmetre
Geologia
Aparell utilitzat en l’assaig triaxial de terres, que consta d’una tija llarga que porta a l’extrem dues làmines rectangulars disposades en planta en forma de creu.
La resistència de les terres al moviment de les làmines en fer girar la tija dóna valors representatius del grau de cohesió de les terres i de llur angle de fricció interna
regressió
Geologia
Retracció o contracció de l’àrea coberta pel mar amb relació a les terres emergides.
Aquest fenomen és causat per un aixecament de les àrees continentals epirogènesi o per un descens generalitzat del nivell del mar eustatisme o tots dos alhora També pot ésser produït, a nivell de mar constant, per una progradació o sedimentació molt activa, com la d’un delta Les grans glaciacions esdevingudes durant el Quaternari o Plistocè produïren regressions generalitzades eustàtiques per efecte de l’acumulació de grans masses de glaç sobre els continents Estratigràficament, una regressió roman enregistrada dins la sèrie estratigràfica per un canvi vertical ascendent de…
decorriment
Geologia
Desplaçament de les terres per un vessant a causa de la infiltració d’aigua en sòls impermeables.
sàvic | sàvica
Geologia
Dit antigament de la fase de plegament neoalpí (cicle alpí) que s’esdevingué entre el Catià (Oligocè) i l’Aquitanià (base del Miocè), fa uns 22,5 milions d’anys.
Alguns la situen sota el Burdigalià Fase de primer ordre a les terres catalanes, afectà totes les serralades alpines
transgressió
Geologia
Terme paleogeogràfic, contrari al de regressió, que fa referència a l’expansió de la mar amb relació a les terres emergides.
Aquest fenomen és provocat per un enfonsament de les àrees continentals emergides —moviment epirogènic negatiu epirogènesi—, per un ascens generalitzat del nivell de la mar —moviment eustàtic positiu eustatisme— o per tots dos moviments alhora També es pot produir una transgressió a causa d’una erosió costanera molt activa Estratigràficament, una transgressió roman registrada dins la sèrie sedimentària per un canvi vertical de fàcies continentals a fàcies marines que recobreixen l’anterior
terra bruna
Geologia
Nom aplicat als sòls de perfil A(B)C, amb humus de tipus mull forestal, caracteritzats per la feble lixiviació de les argiles i del ferro.
El color bru hi és degut al complex argillohúmic i als òxids de ferro hidratats que envolten les partícules del sòl Les terres brunes es formen sobre diversos tipus de roca mare, en regions de clima temperat i relativament humit
txernozem
Geologia
Sòl de perfil AC, molt desenvolupat, ric en matèria orgànica, d’estructura granelluda i de color negre o bru fosc.
La roca mare conté calci i és generalment un loess Presenta una vegetació estepària de gramínies Els txernozems, també anomenats terres negres , traducció literal del mot original rus, són molt fèrtils i són particularment abundants a les estepes de l’Europa oriental
pont continental
Geologia
Conjunt de terres que constitueixen un lligam entre dos continents i permeten les migracions d’animals terrestres d’un continent a l’altre.
En molts casos la seva existència és postulada hipotèticamnt per explicar les migracions fòssils sense que hi hagi arguments que el demostrin
Joseph Canérot
Geologia
Geòleg i estratígraf occità.
Deixeble de M Casteras i de P Souquet, de l’escola geològica de Tolosa Llenguadoc, és professor d’aquesta universitat Estudià la comarca del Maestrat i l’entroncament amb els Catalànids Recherches géologiques aux confins des Chaînes Ibériques et Catalane 1974, obra que, acompanyada d’un mapa geològic, omplí un dels buits més importants del mapa geològic de la península Ibèrica Aquesta obra fou precedida d’unes trenta-cinc notes prèvies sobre qüestions d’estratigrafia i d’esbossos paleogràfics i evolutius del conjunt muntanyós iberocatalà o de tot el nord-est de la península Ibèrica És coautor…