Resultats de la cerca

Dirigí l’Institut de Géologie Appliquée de Nancy 1923-38 i, des del 1937, fou professor de geologia mediterrània al Collège de France A més de la tesi doctoral, Étude géologique de la Sierra de Majorque 1922, dedicà un gran nombre de treballs a estudiar la formació de les cadenes de muntanyes de la zona mediterrània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1946

Catedràtic de l’institut de Manresa Treballà sobre la geologia de la Depressió Central catalana, i s’especialitzà en hidrologia Doctorat amb la tesi El régimen de los ríos peninsulares 1948, collaborà en la part hidrogràfica i climatològica de la Geografía de España y Portugal , dirigida per Terán 1954 i de la Geografia de Catalunya, dirigida per Solé i Sabarís 1958 Treballà en el mapa geològic d’Espanya a escala 150 000

Estudià a Barcelona el 1925 es doctorà en ciències naturals Fou ajudant de MSan Miguel a la Universitat de Barcelona, i collaborà sovint amb ell El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb LDuparc Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional 1926 El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica , i el 1928, Estudio petrográfico de los alrededores de Toledo premi Agell 1926 Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1930, i fou collaborador, i més tard…

Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura 1920, catedràtic de ciències naturals i director del museu de geologia del seminari conciliar 1926, i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona 1949 Pertangué, entre d’altres, a l’Institut d’Estudis Catalans 1942 i a la Institució Catalana d’Història…

Estudià geologia a la Universitat de Leiden, on es llicencià el 1947, i es doctorà el 1950 en les especialitats de petrologia i paleontologia Sota la direcció de LU de Sitter realitzà una tesi doctoral sobre la geologia del massís de Saint-Barthélemy al Pirineu francès, presentada a la Universitat de Leiden el 1954 Fou professor a les universitats holandeses de Leiden 1970-79 i Utrecht 1979-88 Destaca la seva contribució al coneixement de la geologia de l’hercinià dels Pirineus, continuació dels treballs iniciats per LU de Sitter i que se centrà en l’estudi dels terrenys…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…

Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1943, amplià estudis a les universitats de Lieja 1946-47 i Neuchâtel 1954 Efectuà els primers treballs sobre la vall de Tena, la Ribera de Biescas, la morfotectònica de les serres de Bellmunt, de Milany i de Puigsacalm, la presència cambriana a la vall de Ribes i la clotada d’erosió de Sant Vicenç de Castellet 1945-48 Es doctorà el 1952 amb una tesi sobre el Pirineu axial català Feu després un remarcable livret-guide sobre el Sistema Mediterrani Català per al Congrés d’Investigació sobre el Quaternari El 1957 inicià la dedicació a les…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’…

Excursionista, alpinista el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca i espeleòleg animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36, es llicencià en ciències naturals a Barcelona 1932, sota el mestratge de JMarcet i Riba, MSan Miguel de la Càmara, FPardillo i LSolé i Sabarís publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 150 000 En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats per la …

Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i…