Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
aurèola de contacte
Geologia
Zona de contacte, també anomenada aurèola metamòrfica
, entre una massa intrusiva i les roques que l’encaixen.
Quan una intrusió travessa una formació sedimentària, la zona de contacte, a alta temperatura i impregnada de vapors mineralitzants a pressió, sofreix un procés d’intens metamorfisme de contacte que origina una aurèola El gruix d’aquesta depèn de les dimensions de la massa intrusiva, de la composició del magma els magmes àcids, rics en elements volàtils, mineralitzants, originen aurèoles més amples que els magmes bàsics, de la composició de la roca encaixant i de la profunditat de la intrusió
fumarola

Fumarola de gasos sulfhídrics
Dmitry Pichugin | Dreamstime.com
Geologia
Matèria volcànica en estat gasós expulsada de l’interior de la Terra per la força de la pressió magmàtica.
Pot assolir temperatures entre els 50°C i els 600°C, aproximadament Segons els casos, les fumaroles poden ésser clorurades, clorhídriques, amoniacals, sulfhídriques i carbòniques Es donen normalment en regions volcàniques i es desprenen quan ha cessat l’activitat eruptiva principal Hom les considera, doncs, com un fenomen secundari posteruptiu Les fumaroles sorgeixen del cràter o de llocs allunyats del mateix aparell volcànic A la península Itàlica són conegudes les fumaroles de Puzzuoli —vapors sulfurosos—, així com les de la cova del Cane, prop de Nàpols, que desprenen…
carbó activat
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó d’una gran superfície específica, que es caracteritza pel fet de posseir un alt poder adsorbent selectiu, mostrant preferència pels composts menys polars i augmentant en una sèrie homòloga amb el punt d’ebullició de l’adsorbat.
És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…