Resultats de la cerca

Les cisalles de Riedel formen dos sistemes conjugats, anomenats R i R’, oblics respecte de les vores de la zona de cisalla major El sistema R és sintètic respecte al sentit de moviment de la cisalla major i es disposa a un angle de 10-15° respecte de les vores, mentre que el sistema R’ és antitètic i es disposa a 75-80° Aquestes estructures foren produïdes experimentalment per Riedel el 1929, en models analògics d’argila, i han estat reconegudes en zones de cisalla naturals

L’estratotip és a les vores del riu Rupel afluent de l’Escalda, a Bèlgica

Les falles de transformació són vores passives de placa i posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal, segons la tectònica de plaques

Aquesta fragmentació originà dos grans conjunts continentals, un de meridional, el continent de Gondwānā, i l’altre septentrional, el continent Laurasiàtic, entre els quals era situada la Mesogea Durant el Primari i el Secundari fou lloc de sedimentació, i a les seves vores es formaren plegaments de muntanyes

El resultat és un rosari de peces en forma de llentilla, cada una de les quals s’aprima progressivament cap a les vores fins a tocar amb l’extrem la peça següent, com si es tractés de l’efecte de pessigar i eixamplar pinch-and-swell una làmina originalment plana Les estructures de pinch-and-swell s’associen tant a estadis poc evolucionats de boudinage com a l’efecte d’un contrast de competència menor al que generen els boudins Són comunes en venes de quars o de pegmatita incloses en roques metamòrfiques

Els subgrans presenten una lleugera diferència d’orientació cristallogràfica entre ells, fet que es tradueix en diferents angles d’extinció sota el microscopi petrogràfic El procés de poligonització, de vegades referit amb el terme anglès de recovery , requereix temperatures suficientment elevades que facilitin el moviment de les dislocacions, tant en el seu pla de lliscament com a través de plans diferents Així, aquestes passen d’ésser irregularment distribuïdes en el cristall a agrupar-se en zones planars, les quals constitueixen les vores de subgrà El resultat és una…

Les zones de subducció són les vores destructives de les plaques on la litosfera oceànica penetra profundament en el mantell, on és absorbida L’expressió en superfície de les zones de subducció són les fosses oceàniques, associat a les quals pot haver-hi un arc d’illes, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça oceànica, o una serralada arran de la línia de costa, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça continental Les zones de subducció són àrees amb una intensa activitat volcànica i sísmica els focus sísmics, alguns dels quals es…

Aquest moviment orogènic, que plegà els sinclinals carbonífers, anà des de les vores dels geosinclinals a la part axial Les serralades muntanyoses formades per aquesta orogènia presenten dues direccions predominants l' armoricana, de NW a SE a la Bretanya, el Massís Central i el Massís Galaic, i l’anomenada varisca , de NE a SW als Vosges i la Selva Negra La zona occidental de la península Ibèrica és ocupada pel massís ibèric o hespèric, d’edat herciniana, que descriu un gran arc amb una direcció NE a Cantàbria fins una direcció E-SE a l’W del riu Guadalquivir Es divideix en…

Les capes artesianes es formen en estructures geològiques apropiades, tant en les sinclinals com en les monoclinals Les condicions necessàries perquè es produeixin pous artesians són un aqüífer inclinat i limitat per sobre i per sota per capes que el tanquin hermèticament que les vores de l’aqüífer a la superfície es trobin a una altura suficient per a proporcionar la pressió hidroestàtica necessària pluja suficient per a subministrar l’aigua adequada absència d’altres sortides de l’aigua que no sigui a través dels pous L’aigua, en penetrar a les capes permeables es dirigeix vers els punts…

Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra…