Resultats de la cerca

Expressionista, es caracteritzà pel seu esperit revolucionari i antibellicista Escriví poesia — Der Jüngling ‘El jove’, 1913— i drama — Der Sohn ‘El fill’, 1914 i Antigone 1916— Residí a París des del 1920 i se suïcidà al camp de concentració durant l’ocupació nazi

Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886 Fou membre de l’Associació Literària de Girona Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900 Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense 1873-99, el Collegi de Caritat 1884, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates 1886, dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en collaboració amb Manuel Almeda 1877-1901, la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret 1892, la…

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1832 Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona entre les quals l’enderrocament del convent de l’Ensenyança, el 1846 i al passeig de Gràcia És l’autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l’Eixample de Barcelona 1863, les quals, pel fet d’haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà

Fou autor d’una de les primeres novelles autobiogràfiques en llengua alemanya, Frauendienst ‘Al servei de les dones’, 1255, que recull les seves composicions poètiques, unes seixanta cançons d’amor, la majoria destinades a la dansa

Titulat el 1830, treballà a Barcelona i en pobles de la rodalia Fou director segon de les obres d’eixample del Cementiri Vell de Barcelona 1852 Amb Elies Rogent projectà les cases del carrer de la Comtessa de Sobradiel 1857 Hom el confon sovint amb un presumpte parent seu, Joan Nolla i Cortés — 1863, arquitecte pel ministeri d’obres públiques i de comerç, amb títol del 1849, que fou director primer de les obres d’eixample del Cementiri Vell barceloní 1852 —on hi ha diversos mausoleus i altars funeraris signats JNolla— i que edificà les…

Estudià pedagogia i germanística a Colònia i a Aquisgrà, i exercí la docència durant la dècada de 1970 L’èxit de la seva primera novella,  Frau Mühlenbeck im Gehäus ‘La senyora Mühlenbeck dins la closca’, 1980, li permeté dedicar-se íntegrament a la literatura Resident a Hamburg fins a la mort, la seva obra explora amb ironia les ambivalències i les contradiccions dels protagonistes confrontats amb les dificultats de la vida quotidiana Entre una cinquantena de títols, publicà també les novelles Rita Münster 1991, Die Frau in den Kissen ‘La…

Estudià a Berlín, on freqüentà els cercles literaris del naturalisme Juntament amb AHolz publicà les narracions Papa Hamlet 1889 i Neue Gleise ‘Noves vies’, 1892 i el drama Die Familie Selicke 1890, on dugueren a la pràctica una concepció pròpia del naturalisme El drama Meister Oelze 1892, biografia d’un assassí, és considerada la seva obra individual més important Posteriorment en les proses poètiques In Dingsda 1892 i Frühling ‘Primavera’, 1896 adoptà un to més líric, i en les novelles, entre les quals es destaquen Der Prinz ‘El príncep’,…

Casada amb l’escriptor Arthur Gundaccar von Suttner Coneguda pacifista, esdevingué famosa amb la novella Die Waffen nieder ‘A baix les armes', 1889, traduïda gairebé a totes les llengües europees Rebé el premi Nobel de la pau el 1905, i fou nomenada presidenta del Buró Internacional per la Pau, a Berna El 1909 publicà les seves memòries

Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid, on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada Hom li atribueix també una Mare…

Cofundador del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre les quals Texte un Zeichen 1954-57, escriví novelles i narracions de gran èxit, sobretot l’autobiografia Die Kirschen der Freiheit ‘Les cireres de la llibertat’, 1952 i la novella Sansibar oder der letzte Grund ‘Zanzíbar o el darrer fonament’, 1957, crítica del totalitarisme que anulla la llibertat individual De gran èxit, si bé amb la crítica dividida, foren les novelles Die Rote ‘La pèl-roja’, 1960 i Efraim 1967 Entre les seves obres destaquen els nou relats publicats…