Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
casa de bona treta
Construcció i obres públiques
Casa situada en un lloc accessible (o inaccessible) per als vehicles.
Bernat
Construcció i obres públiques
Mestre de l’obra de la catedral de Tarragona, anomenat fra Bernat. Procedia de Tolosa o, almenys, fou influït per l’escola tolosana.
Pertany a la seva època una bona part de la construcció de les naus laterals i del claustre de la catedral tarragonina
aforament per molinet
Construcció i obres públiques
Aforament indirecte consistent a situar, a l’interior del corrent, i paral·lelament al sentit general de circulació, uns molinets que, en girar, moguts pel corrent, permeten de conèixer la velocitat a cada punt a partir del nombre de voltes que fan durant un temps determinat.
Per a obtenir una bona estimació de la velocitat mitjana cal efectuar diversos mesuraments collocant els molinets prop i lluny de les parets del conducte Efectuat correctament, aquest mètode és molt precís
enguixada
Construcció i obres públiques
Operació d’enguixar parets, sostres, etc.
En l’enguixada hom aplica el guix amb la taloja, formant-ne una capa d’1 cm, aproximadament L’acabament d’aquesta operació pot ésser a bona vista , quan és fet amb guies solament als angles, o reglejat , quan hom vol aconseguir superfícies planes i a plom o ben anivellades
aparellador | aparelladora
Construcció i obres públiques
Professional del sector de la construcció amb formació universitària encarregat d’aparellar i de comprovar la correcta execució d’una obra.
Anomenat també oficialment arquitecte tècnic, en detall, la seva missió consisteix a comprovar la correcta execució de les previsions dels plans, resoldre problemes d’execució i revisar la bona qualitat dels materials, les mides, preus unitaris i factures del constructor per a autoritzar-ne el cobrament També pot actuar en qualitat de perit per a assenyalar límits de possessions, aforar cabals d’aigua, valorar obres o terrenys, etc A partir de l’edat mitjana, l’aparellador era l’oficial que, després del mestre d’obres, s’encarregava de repartir els treballs i de rebre els…
macrotextura
Construcció i obres públiques
Qualitat d’un ferm amb una elevada desigualtat de les partícules superficials, que li sol conferir una rugositat bastant alta, una bona adherència amb eventuals revestiments i un bon comportament davant els problemes causats per l’aigua superficial.
rajola
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.
Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…
Bartomeu Ferrà i Perelló
Bartomeu Ferrà i Perelló
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Arqueologia
Literatura
Mestre d’obres, escriptor i arqueòleg.
Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel i Salvador Torres i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Tingué una gran activitat com a restaurador la casa Mas del pla del Rei 1887, l’església d’Alcúdia, el cambril del santuari de Lluc i la Caixa d’Estalvis del carrer del Sol, a Palma Féu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc Germanetes dels Pobres, a Palma, així com l’església neoromànica de Sant Magí, a Santa Caterina, de la qual havia fet un projecte amb elements modernistes, que no fou acceptat Féu algun edifici dins un…
font

Roma. Fontana de Trevi
© Fototeca.cat-Corel
Art
Construcció i obres públiques
Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d’una canal o una aixeta o d’unes quantes per on surt l’aigua.
Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…
fortificació
Fortificació. El castell de Salses
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.
Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts altes de les ciutats…