Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
resistència característica
Construcció i obres públiques
Valor de la resistència, habitualment a la tracció o a la compressió, que és superat en un 95% de totes les possibles mostres del material.
És a la pràctica un valor estadístic, ja que no s’assaja el cent per cent del material
resistència de càlcul
Construcció i obres públiques
Valor de la resistència d’un material determinat, habitualment a la tracció o a la compressió, que s’utilitza per al disseny d’estructures en estat límit últim.
Es calcula a partir del valor de la resistència característica dividit per un coeficient de minoració que depèn de cada material
clotoide
Construcció i obres públiques
Matemàtiques
Corba d’acord o de transició en planta resolta amb la clotoide.
Per la propietat que la defineix, un vehicle ideal que la recorre a velocitat constant és sotmès a un acceleració centrífuga uniformement variable, directament proporcional a la distància recorreguda entre el punt de tangència amb la recta valor 0 i un punt determinat valor V 2 /R Per aquesta raó, és la corba d’acord més utilitzada en el traçat en planta de ferrocarrils i carreteres per a passar d’una alineació recta a una corba circular o d’una corba circular a una altra d’un radi diferent És definida pel paràmetre que li correspon Hi ha plantilles especials per a dibuixar-la i…
classificació geomecànica
Construcció i obres públiques
Metodologia estandarditzada per a avaluar la qualitat d’un massís rocós amb vista a la construcció d’una obra d’enginyeria civil.
N’hi ha de generals, que determinen la qualitat intrínseca del massís RMR, índex Q, i n’hi ha de particularitzades o modificades, per a avaluar el funcionament del massís amb vista a la construcció d’algun tipus d’obra concret per exemple, l’SMR per a desmunts, o altres adaptacions per a túnels Fent servir paràmetres senzills del massís estructura, estat de les juntes, rugositat, presència d’aigua, etc, totes en resulten amb un valor numèric Les classificacions geomecàniques estan correlacionades empíricament amb el comportament del massís, o amb la necessitat de sosteniment o…
compactació
Construcció i obres públiques
Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terraplè per l’expulsió de l’aire que contenen les capes superiors, mitjançant màquina i aparells per a piconar, comprimir o vibrar.
La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat Per tal de…
eix tipus
Construcció i obres públiques
Eix que transmet a un ferm la unitat de mesura de les càrregues que ha de suportar.
Hom sol adoptar com a valor l’eix simple de càrrega màxima autoritzada
consolidació
Construcció i obres públiques
Assentament natural d’un terreny per l’acció del seu propi pes i el de les construccions existents en ell, que provoca la progressiva disminució de volum per l’expulsió de l’aigua continguda en el terreny.
El grau de consolidació és avaluat en assaigs de laboratori, per mitjà dels edòmetres, segons la relació entre la consolidació real i la màxima, i el seu valor és comprès entre o% i 100%, que corresponen als punts en les quals la compressió és igual a la tensió neutra l’aigua del terreny suporta tota la càrrega i a la tensió efectiva quan la suporta l’esquelet del terreny
RMR
Construcció i obres públiques
Classificació geomecànica proposada per Bieniawski el 1974 i modificada el 1979.
Inicialment s’utilitzava per a definir la longitud d’avanç i el sosteniment dels túnels, però actualment té un ús més general Considera cinc factors ponderats adequadament la resistència a la compressió simple de la roca, l’RQD, l’espaiat dels junts, l’estat dels junts i el flux d’aigua subterrània La suma dels cinc factors dóna un valor entre 0 i 100, que és una indicació de la qualitat del massís rocós
seguretat estructural
Construcció i obres públiques
Conjunt de condicions que l’estructura dels edificis i de les construccions han de verificar, en general, per tal de garantir-ne l’estabilitat i la resistència.
A causa de les incerteses existents i la variabilitat dels elements que afecten la seguretat, com ara la resistència dels materials o el valor de les càrregues o forces externes, les construccions es troben subjectes inevitablement a un risc de fallada o collapse no nul els enginyers han de garantir, però, amb els seus estudis, que el nivell de seguretat de les construccions sigui prou elevat Modernament, l’anàlisi de la seguretat es duu a terme, directament o indirectament, mitjançant tractaments probabilístics que tenen en compte el caràcter aleatori de les variables del…
biga

Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…