Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
arcada
Construcció i obres públiques
Obertura closa amb un arc, generalment de grans dimensions, que acostuma a servir de pas.
camí veïnal
Construcció i obres públiques
Camí construït i conservat a expenses del municipi amb subvenció estatal o de les diputacions provincials o bé totalment a càrrec seu, bé que l’ajuntament pot fer repartiments entre els veïns.
El camí també pot ésser obra d’una comunitat de veïns o dels propietaris de les terres afectades Acostuma a ser camí carreter però a muntanya hi ha molts d’aquests camins que són de ferradura
galeria
Construcció i obres públiques
Balcó construït a la façana posterior d’una casa destinat a estendre-hi la roba, situar-hi el safareig, etc.
Així com el balcó té sobretot una finalitat decorativa, la galeria acostuma a ésser una prolongació de les bigues i dels revoltons més enllà de la paret posterior a fi de guanyar per al pis un espai a l’aire lliure
conservació de la humitat
Construcció i obres públiques
Procés a què hom sotmet un element de formigó armat durant les primeres hores després d’omplert, que consisteix a mantenir el grau d’humitat necessari perquè en tingui lloc la solidificació.
Hom acostuma a regar-lo molt sovint amb aigua, o bé, quan les circumstàncies de fabricació ho permeten, com en el cas del formigó armat pretesat, hom conserva les peces de formigó dins una atmosfera de vapor d’aigua amb temperatura i humitat constants
camí de carro
Construcció i obres públiques
Camí que permet el pas dels carros.
No tan ample com la carretera el sòl de la qual és més afermat, acostuma a permetre només el pas d’un carro Els que són establerts damunt la terra endurida solen tenir profundes carrilades o roderes, i per això reben també el nom de camí de roderes, de trilla o de rodes En general han quedat reduïts al servei veïnal
dragalina
Construcció i obres públiques
Màquina emprada en el dragatge i l’excavació de terres.
L’element excavador és una cullera que bascula penjada d’uns cables de sosteniment, els quals llisquen d’una corriola fixada a l’extrem d’una ploma d’inclinació variable l’altre extrem de la qual pivota sobre la cabina i que és arrosegada per uns altres cables, que hom estira des d’un torn situat a la base de la màquina, i la tensió dels quals determina l’angle d’incidència de la cullera durant l’excavació A igualtat de longitud de la ploma, l’abast d’una dragalina depèn de la inclinació d’aquella i acostuma a oscillar entre els 50 i els 350 m Les dragalines són generalment…
àtic
Construcció i obres públiques
Pis elevat d’un edifici, situat per sobre la cornisa, que acostuma a coronar la façana, i el qual resta reculat del carrer amb relació a la façana.
rajola
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.
Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…
esquerda
Esquerda en una paret
Andy Maguire (CC BY 2.0)
Construcció i obres públiques
Obertura prima, allargada i profunda, que generalment acostuma a travessar tot el gruix d’una paret, d’un sostre, etc, deguda a un excés en la càrrega aplicada, a un assentament desigual dels fonaments, a una flexió massa gran o a una insuficiència dels estreps o contraforts.
autopista
L’aautopista A-2 a la sortida de Montmeló (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Carretera de quatre o més vies amb sentits de circulació separats per una mitjana central, amb control total d’accés i projectada per a circular-hi a velocitats elevades.
Les obres d’esplanació no difereixen de les d’una carretera a vegades, però, calçades independents a un nivell diferent permeten una reducció important del moviment de terres el paviment ha d’ésser d’alta qualitat Els encreuaments amb altres vies de comunicació són fets amb passos a diferent nivell i a vegades calen viaductes per a guanyar zones urbanes, depressions importants, etc Els enllaços permeten l’accés dels vehicles a una carretera i viceversa En projectar una autopista hom té en compte, entre altres factors, la intensitat de trànsit, les velocitats previstes desitjades, les…