Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
amortidor sísmic
Construcció i obres públiques
Estri emprat per a amortir les oscil·lacions provocades per un terratrèmol en un edifici o una estructura en general, amb l’objectiu de reduir-ne el risc de col·lapse i els danys.
Els amortidors sísmics, installats en punts estratègics de l’edifici, actuen dissipant en forma de calor part de l’energia cinètica generada pel terratrèmol Els diferents tipus d’amortidors consisteixen en pèndols de massa adequadament calibrada, molles, fluids o dispositius lliscants susceptibles de generar fricció
RMR
Construcció i obres públiques
Classificació geomecànica proposada per Bieniawski el 1974 i modificada el 1979.
Inicialment s’utilitzava per a definir la longitud d’avanç i el sosteniment dels túnels, però actualment té un ús més general Considera cinc factors ponderats adequadament la resistència a la compressió simple de la roca, l’RQD, l’espaiat dels junts, l’estat dels junts i el flux d’aigua subterrània La suma dels cinc factors dóna un valor entre 0 i 100, que és una indicació de la qualitat del massís rocós
teula

Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara…
conducció
Construcció i obres públiques
Conjunt dels conductes i accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid.
Segons la pressió que exerceix el fluid en el conducte, hom distingeix les conduccions lliures , generalment formades per canals, túnels, tubs, etc, en les quals un pendent mínim, constant per a tots els punts del seu recorregut, permet la circulació del fluid per gravetat, i les conduccions forçades , normalment canonades, en les quals el fluid circula a pressió passant per canvis de pendent i sifons, mitjançant l’acció d’una bomba com en els oleoductes, les calefaccions, etc o l’acció de la gravetat, produïda per un fort desnivell com en la distribució de les aigües potables
pont

Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir (Sevilla)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els ponts o poden ésser construïts eventualment d’una manera provisional, generalment per salvar corrents d’aigua i llavors consisteixen en plataformes de taulons disposades damunt d’altres flotadors pontó , o bé consisteixen en taulons collocats damunt pilars de fusta clavats al fons amb maritnets i units entre ells amb tirants Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàlliques muntades damunt camions especials o altres vehicles Els ponts permanents són d’obra de fàbrica o metàllics o, més generalment, d’una combinació d’estructura metàllica i d’…
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…