Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
règim hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Conjunt de les circumstàncies que es presenten en cada tram de la conducció d’un líquid, atenent en especial a les condicions de contacte amb un gas, persistència, uniformitat, estabilitat i propagació d’ones.
Des del punt de vista de la persistència, hom anomena règim permanent en contraposició a règim variable aquell en què no es produeixen variacions amb el temps de les condicions dins del tram Des del punt de vista de la uniformitat, hom anomena règim uniforme aquell que té unes condicions idèntiques en tota la llargada del tram, i règim variat aquell en què aquestes condicions varien d’una secció a una altra del tram Hom distingeix entre règim laminar i règim turbulent, segons que les partícules del líquid segueixin trajectòries sensiblement paralleles adaptades a la geometria dels contorns…
tova
Fabricació de toves al Iemen
© Corel - Paty Lam Kim
Construcció i obres públiques
Peça de construcció, de forma semblant a un maó, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que és assecada al sol.
Hom l’anomena també atova o atovó
teula
Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara còncava…
resclosa
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica feta transversalment en un curs d’aigua per tal d’elevar-ne el nivell i derivar-la fora del seu llit.
Quan és de petites dimensions, hom l’anomena assut quan l’obra és d’una certa importància és anomenada preferentment presa
argamassa
Construcció i obres públiques
Morter fet amb calç sorra i aigua.
Hom l’anomena també morter de calç per contrast amb el morter de ciment o amb el morter de calç i ciment pòrtland
enginyeria sanitària
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria civil que s’ocupa del disseny de les xarxes de sanejament i de subministrament d’aigua, de gas i d’electricitat dins de la planificació urbana.
També participa en el projecte i la construcció de plantes depuradores i plantes de tractament d’aigua, per la qual cosa de vegades se l’anomena enginyeria ambiental
timpà
Construcció i obres públiques
En un pont amb arcades o en una obra petita de pas, espai que hi ha entre la volta i la imposta.
S'anomena timpà massís o timpà alleugerit segons que aquest espai estigui ple o que s’hi deixin espais buits d’un cantó a l’altre de l’estructura per a reduir la càrrega morta sobre la volta
planta asfàltica
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Instal·lació industrial dedicada a la fabricació d’aglomerat asfàltic en calent, amb dispositius especials per a la dosificació, l’escalfament i la mescla del betum, dels àrids i del filler, i per a la càrrega del conglomerat en les unitats de transport.
Hom anomena planta asfàltica contínua aquella en què les operacions de dosificació, escalfament i mescla s’efectuen contínuament, amb independència dels ritmes de transport, en contraposició a la planta asfàltica discontínua , en la qual en cada cicle de producció hom fabrica i carrega una quantitat determinada de conglomerat
enllaç
Construcció i obres públiques
Encreuament de vies dissenyat de manera que se suprimeixen o limiten els punts en què els vehicles que circulen per una calçada intercepten els que circulen per una altra.
Els recursos utilitzats més importants són el pas a diferent nivell de les vies, l’establiment de brancs de connexió entre les calçades llaços, brancs directes o semidirectes, l’allargament dels trams de trenat, l’amplitud de l’espai ocupat, etc Segons els moviments que permet i els punts de conflicte que limita, rep diversos noms, allusius en general a elements físics de silueta similar a la seva planta Els tipus principals són els enllaços de trèvol, de trompeta i de diamant també pot considerar-se com a tal la bifurcació amb desnivell, si bé no permet tots els moviments entre les dues vies…
eix
Construcció i obres públiques
Transports
Conjunt del fusell i de les rodes d’un vehicle que suporta, en la direcció longitudinal del vehicle, una part de la càrrega, per a transmetre-la al ferm.
Hom anomena eix simple aquell que es troba prou separat longitudinalment dels altres eixos per a considerar que suporta tot sol la seva part de càrrega, eix tàndem el conjunt de dos eixos simples que constitueixen un sol suport del xassís i eix triple el conjunt de tres eixos que constitueixen un sol suport del xassís