Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
baixant
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte de forma cilíndrica per on circulen les aigües brutes i de pluja des de les cases fins als claveguerons.
Els baixants antigament eren construïts amb peces de terra cuita, envernissades interiorment, d’uns dos pams de llargària Després n'han estat fets de ferro colat ara en desús, de fibrociment i, darrerament, de plàstic clorur de polivinil Per a enllaçar bé un tub amb la seva continuació, cada peça té en un dels extrems un eixamplament, anomenat valona, que encaixa amb la peça immediata Els baixants són subjectats per mitjà d’abraçadores ancorades a la paret Per tal d’adaptar-se a les diferents necessitats que presenta la recollida d’aigües, a més dels segments rectes hom fabrica peces de…
gafa de baixant
Construcció i obres públiques
Argolla proveïda d’una pota que, encastada a la paret, serveix de suport d’un baixant.
calques
Construcció i obres públiques
Baixant amb dues derivacions simètriques, anomenat també doble derivació
.
mamella
Construcció i obres públiques
Tub que comunica el receptacle del vàter amb el baixant.
desguàs
Construcció i obres públiques
Lloc per on s’escola l’aigua bruta o de pluja.
En les construccions domèstiques els desguassos són fets, habitualment, amb tubs de plom o de PVC, i hom els connecta a cada aparell per mitjà d’un sifó, la finalitat del qual és d’aïllar el desguàs i evitar que s’escampi la pudor Aquests van acoblats al baixant, el qual, a la part baixa de l’edifici, empalma amb el clavegueró, que desemboca a la claveguera del carrer o a la fossa sèptica
claveguera
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…
coberta
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament de l’edifici…